Coronavirus 3 maig 2020
21734
single,single-post,postid-21734,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 3 maig 2020

04 May Coronavirus 3 maig 2020

20200503 Sant Ignasi de Loiola

XIFRES I PERSONES

Cada dia, els mitjans de comunicació, ens donen les xifres oficials de morts i infectats, tant parcials com totals. Ahir no va ser diferent. El que passa és que, darrerament, se’ns diu, per exemple: “avui hi ha hagut 54 morts” i tot seguit: “la xifra més baixa des que ha començat la pandèmia” i es queden tan amples! També diuen: “la tendència continua anant a la baixa…” Però no son xifres només, son persones! Ja sé que la idea és transmetre una mica d’esperança enmig de tanta desgràcia. El fet que baixi la xifra de morts i infectats, certament, dona esperança però podrien vestir-ho d’una mica d’humanitat! Ara, almenys, no “arrodoneixen”. Ja no diuen: “hi ha hagut menys de 60 morts com deien abans. Ara diuen la quantitat exacte. També he llegit alguna crònica que parla de la vida de les persones que ens han deixat. Aquest detall humanitza, posa nom i cognoms a les persones, no es queda en les xifres. Això és bo, no?

De la mateixa manera, ja proliferen més els testimonis personals, tant dels sanitaris com de les persones que se’n surten, per exemple. També hi surten persones afectades per tot això, sobretot pel que fa a la situació econòmica. Cada cop hi ha més gent que està en una situació delicada, que més que viure, sobreviu, i que veu que el seu futur serà aquest: deixar el que feia abans i demanar ajut. Afortunadament, cada cop hi ha més voluntariats i gent disposada a ajudar. És una de les esperances nascudes d’aquesta situació.

Ahir vaig llegir un testimoni colpidor. Era el d’una prostituta. Ara en diuen “treballadores del sexe”. Un nom que busca dignificar la professió però, la realitat és que des digne no en té res. És una explotació en tota regla, tant de la persona com de la tasca en si. La noia en concret era de Romania. Tenia una filla de quatre anys. Va sortir del seu país –on també feia de prostituta– per què allà el “xulo” se li quedava tot el que guanyava mentre que aquí només se li queda la meitat… Ara, amb tot això que passa, s’ha quedat sense clients. Per això va a una ONG amb el seu carretó a buscar menjar. Li agradaria fer un altra cosa però no sap fer res més. Fa de prostituta des de els quinze anys… Ara, lo que li fa més por és que la seva filleta no tingui per menjar…

La prostitució és una de les “feines” més mal vistes però que té més èxit. Només cal recordar els grans centres dedicats a la prostitució que hi ha en certs llocs, com a La Jonquera, per exemple. Aquests també es deuen estar espavilant. Tanmateix, ho tenen fàcil. S’enduen a les noies a un altra país i tot arreglat. És un negoci i dels que donen més. De tant en tant es publiquen xifres que valoren la seva activitat en termes d’aportació al PIB de cada país… Però no deixa de ser una tasca indigna, que explota, que atempta a la dignitat de la persones. En el fons tots pensem que és més digne netejar els carrers, per exemple –com dèiem l’altra dia– que fer de prostituta, i més ara que fa tanta falta. De fet, algunes noies han fet justament aquest canvi.

En temps de Jesús també hi havia prostitutes. Per alguna cosa li diuen eufemísticament: “l’ofici més vell de la història”. Però aleshores les prostitutes eren doblement assenyalades: eren prostitutes i pecadores. És possible que Maria Magdalena en fos una. En aquella escena tant plàstica de l’evangeli en que Maria s’apropa a Jesús i li renta el peus amb les seves llàgrimes i li eixuga amb els seus cabells –el que s’anomena “la unció de Betània” – es veu clarament una actitud que aleshores deuria ser sorprenent –per no dir escandalosa–: la compassió. Compadir-se no vol dir tenir una actitud paternal –o paternalista– amb la persona, com sovint acostumem a tenir nosaltres amb els pobres i malalts. Aquesta actitud fa més mal que bé. Ho diuen els mateixos malalts i persones ateses. Compadir-se vol dir “patir amb el qui pateix”. Jesús sap compadir-se i, sense paraules, li dona una oportunitat a Maria i ella l’aprofita. És possible que aquesta Maria de l’evangeli fos la mateixa Maria que reconeix a Jesús ressuscitat, la primera testimoni de la resurrecció, una dona, prostituta i pecadora. Triple marginació! Déu ni do! Però, com ens diu Pau en les seves cartes: “Déu s’escull als febles, als qui el món no té per a res, per manifestar-se…”

Tenir “entranyes de misericòrdia” amb tothom, sense fer distincions, sense jutjar. El Papa actual va tenir una frase molt reveladora en aquest sentit. De ben segur que la recordareu. En preguntar-li sobre els homosexuals va dir: “qui soc jo per jutjar-los?” Aquesta frase va aixecar molta polseguera, també –o especialment– en el si de l’Església… Potser va provocar un enrenou semblant al de Jesús amb Maria, una “pecadora”. Dóna que pensar, no?

Apropar-nos a tothom, no descartar ningú, ajudar al qui ho necessita. Un missatge molt cristià per què “apunta” directament al que feia Jesús a totes hores. Però també un missatge molt humà. Si ho fem, estarem ajudant als altres a ser més persones, a recuperar la seva dignitat, i també ens farà més persones a nosaltres. Per què és més propi de la persona humana donar i donar-se que estar sempre pendents de rebre. Ens fa més humans. La prova és que fer-ho és gratificant, ens fa sentir millor. No ho hem de fer per això, però ajuda…

Xavier Moretó, rector.

Sense comentaris

Escriu el teu comentari