Coronavirus 3 abril 2020
21558
single,single-post,postid-21558,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 3 abril 2020

04 Abr Coronavirus 3 abril 2020

20200403 Sant Ignasi de Loiola

L’AUGMENT DE L’ATUR

Si ahir parlàvem d’aquesta situació com un fet històric, de la mateixa manera, hem de parlar d’un “atur històric”, el que ara ve… De fet, ja estem a nivell “record” d’ERTOS, és a dir, d’expedients de regulació. És lògic: les empreses tanquen; també ho fan les botigues; ja està prohibit anar a treballar –a no ser que la feina estigui relacionada amb la producció d’articles de primera necessitat–; la única possibilitat és treballar de forma telemàtica… Per a postres, en haver-se de quedar tothom a casa, s’acabat el turisme… La principal fon d’ocupació en temps de vacances –les de Setmana Santa comencen justament avui… – se’n ha anat a norris…

Ahir vaig escoltar el missatge que l’alcalde de Calonge va adreçar als qui vulguin venir a la població per aquesta Setmana Santa. En la seva al·locució deia clarament: “no us volem!” i afegia: “qui vulgui venir aquests dies que sàpiga que hem tancat tots els accessos a Calonge. No podreu entrar!”. I és que el risc de contagi és molt alt. Pel que sembla, hi ha un grup de població –els rics– que estan més preocupats en d’altres coses… De fet, s’ha constatat que el consum de tele ha augmentat en els lloc de segones residències. Com pot ser? O bé s’han traslladat a viure-hi i passar allà el confinament –seguint l’exemple de l’expresident Aznar, un home certament solidari… – o bé han trobat la manera d’anar-hi saltant-se els controls policials… Per això, els mossos també han enviat un missatge molt clar en aquest sentit: “hem tallat tots els accessos, també els alternatius. No podran entrar…”. “Sembla mentida que hi hagi gent tan egoista” deia l’altra dia una senyora en una entrevista. I és que han “pescat” gent que anava a la segona residència “a regar les plantes” o “a donar de menjar als gossos”. Evidentment, aquest han hagut de fer mitja volta…

Tanmateix, el descens del turisme per aquests dies és molt problemàtic. Poblacions que només viuen d’això estan tancades. Això vol dir que encara hi haurà més expedients de regulació, més atur i més pobresa. I donada que la situació va per llarg, a veure si tot això no afecta a les vacances d’estiu… La situació “post-crisi” que deia ahir pot ser catastròfica! També s’hi ha d’afegir la particularitat de que el nostre mercat laboral és de feines precàries, de curta durada. Son les feines que primer han caigut… La ministra de ocupación y empleo ho deia clarament fa poc en unes declaracions. “somos los campeones en empleo precario!”.

Ja ens podem calçar! Les parròquies, les ONG’s i les organitzacions tipus Banc d’Aliments ja ens podem posar les piles! En tornar de la pandèmia ens trobarem un munt de gent sense recursos per cobrir les necessitats bàsiques. De fet, encara estem arrossegant una situació que ens ve de la crisi anterior. La majoria de persones que atenem ja no es reincorporaran al mercat laboral. Però, a més a més, ara vindran els de les feines precàries. Molts ja venen a hores d’ara. Per què aquestes feines –amb contractes de setmana o de dies i amb sous baixos… – només donen, com a màxim, per pagar el lloguer. I tot lo altre? I el menjar, la llum, el gas? Per no parlar de la calefacció, el que s’anomena “pobresa energètica”. Molts ja passen amb una sola bombona de butà per calefacció i cuina, la mateixa bombona va d’un canó a l’altre… Doncs per això els donem menjar. El que s’estalvien va al lloguer… Gent que treballa que ve a buscar aliments. Això és nou!

Aquesta precarietat, aquesta pobresa i la que vindrà, ens ha de fer canviar alguna cosa. O aprenem a repartir millor els recursos, a estar més els uns pels altres, sobretot pels que no tenen el més necessari per a viure, o això s’ensorra… i de tot plegat n’hauran de prendre nota els més rics per què, ni que sigui per interès –o, tan de bo, per consciència– hauran de reaccionar. Una situació de “catàstrofe global” també els pot afectar a ells…

En el trobament de Jesús amb Zaqueu de l’evangeli es posa en evidència justament això: la desigualtat. Zaqueu és un home ric. S’enriquia a costa del altres, dels més pobres. En cobrar els impostos pels romans, una part dels que recaptava s’ho quedava per a ell. Podríem dir que portava una “doble comptabilitat”, tenia una “caixa B”. Tots estem molt familiaritzats amb aquest conceptes… Jesús –que sabia prou bé el que feia– li dona la oportunitat de canviar i Zaqueu l’aprofita: “ara mateix dono la meitat dels meus bens als pobres i als qui he defraudat els restitueix¡o quatre vegades més!” I Jesús respon de forma definitiva: “avui s’ha salvat aquesta casa!”

En aquest sentit, l’Església reconeix que hi ha un “pecat estructural”, de caire universal, que ens afecta a tots. Amb aquesta expressió “pecat estructural” ens ve a dir que, “si nosaltres vivim tan bé és perquè hi a una gran majoria de la humanitat que viu tan malament…” Potser ha arribat el temps d’acabar amb aquesta desigualtat.

Només si som capaços de compartir ens en sortirem de la crisi que ve. Potser sigui aquesta la gran lliçó que en podem treure de tot plegat. Tenim la disposició, la necessitat i la capacitat de fer-ho. Ho haurem de fer. Però no només això: també serem més feliços. Jesús ens diu. “fa més feliç donar que rebre”.

Fins ara hem viscut sempre rebent, sempre cercant el benefici propi, sovint a costa del bé dels altres. Potser ara es arribat ell temps de donar. El “benefici” que obtindrem serà molt més gran…

Xavier Moretó, rector.

Sense comentaris

Escriu el teu comentari