Coronavirus 26 abril 2020
21699
single,single-post,postid-21699,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 26 abril 2020

27 Abr Coronavirus 26 abril 2020

20200426 Sant Ignasi de Loiola

BONS  I DOLENTS

Passat ja un temps des que es va declarar aquesta pandèmia, mica en mica es van descobrint els països que han fet els deures i els qui no, els qui han sabut reaccionar a temps i els qui s’han adormit, els qui han escoltat als experts i han confiat en els seus ciutadans i els qui no ho han sabut fer… Els primers han pogut contenir la progressió del virus i han començat a des confinar amb una certa seguretat. Els segons hauran d’esperar o, si ho fan, se l’estant jugant.

Entre els primers és significatiu adonar-se que els polítics que han anat al davant son dones. Alemanya, Dinamarca, Taiwan, Noruega, Islàndia i Nova Zelanda tenen dones al cap davant. No vol dir que siguin millors pel fet de ser dones, però… El cert és que han pres decisions clau abans que els altres, que han estat més amatents al que els experts deien, que han estat més a prop de la gent, que han sabut confiar més. Podria ser per què les dones tinguessin una altra sensibilitat. Potser per què no volen ser tan protagonistes com els homes. També se les està més al damunt, tenen que demostrar sempre que son competents,… No se sap. El fet és que els països que regentats per dones se’n han sortit millor…

Entre els països que no han fet els deures estan el Estats Units –amb el seu curiós president al davant–, el Regne Unit –amb un altra president, no tan especial com el primer però que també l’ha espifiat uns quants cops–, el Brasil –amb un altra 1er. ministre molt seu– i la Xina, que cada cop es veu més clar que no ho han fet tan bé com es deia al principi.

Els americans tenen en el seu president el premi gros. Ell solet està portant el seu país al desastre. Les seves declaracions han estat nefastes i la seva gestió lenta i irresponsable. Ara diu que no sortirà més a les rodes de premsa, que no vol perdre més el temps. La reacció a les seves darreres declaracions recomanant ingerir desinfectant han estat de moledores. Ens podríem felicitar tots d’aquesta decisió si no fos per què les farà igualment pel seu mitjà preferit, la seva compte de Twitter, i segurament dient més bestieses i més grosses que abans. Si és així, de nou es verificarà la dita: “la ignorància és sempre insolent”. Quan els Estats Units ja ha superat els 50.000 morts –i encara no ha arribat al pic de la corba–, el desastre és preveu majúscul. Una mala gestió, un mal president. Ja ho diuen alguns: “the worst president that this country ever had” (“el pitjor president que aquest país ha tingut mai”) Déu ni do! Per què un americà digui això, amb lo orgullosos que estan dels seus presidents…

El anglesos també l’han espifiat bastant. El seu primer ministre Boris Johnson –molt amic del president Trump– es va equivocar des de el principi. La seva teoria de que “quants més s’infectin millor” va ser polèmica. Volia crear un “grup de control” prou gran per immunitzar a la població. Afortunadament va canviar d’opinió. Algú del seu entorn li va “xivar” que aquesta postura podia provocar més de 250.000 morts abans d’aconseguir els objectius d’immunitat pretesos… Ara es sap que, sis mesos abans que es declarés la pandèmia, Johnson ja tenia sobre la taula un informe que l’avisava del que estava a punt de succeir i no en va fer ni cas. Malgrat que el mateix Johnson a estat afectat pel virus, les seves decisions segueixen sent lentes i improvisades. Com diem els catalans: “mala peça al taler”.

El president del Brasil també és un personatge. Ja només començar a tenir casos al seu país, anava dient que això no era res, que només és tractava d’un grip, que passaria aviat… Després va anar destituint als qui li portaven la contrària i, finalment, ho ha deixat tot en mans de Déu. Els “lobbies” religiosos –tan potents en aquell país– ho han celebrat. Però només amb pregàries això no s’arregla. Com deia Santa Teresa: “a Dios rogando y con el mazo dando”. Segurament no l’ha llegit… Un altra gestió nefasta, que tindrà conseqüències en un país amb tanta població –i tanta pobresa– com el Brasil.

Espanya també figura entre els països que no ho han fet del tot bé. A la decisió de voler-ho centralitzar tot –cosa que no han fet els països més competents– se li ha d’afegir la improvisació, la lentitud en la presa de decisions, la descoordinació i la mala gestió en obtenir recursos –com les mascaretes i respiradors–, el risc en les mesures de des confinament… Tanmateix, s’ha assolit el pic de la corba i els infectats baixen, tot i que amb un risc evident de repuntament. Certament, la sortida d’ahir dels nens i adolescents va ser una mica preocupant. Alguns experts ja han dit que si es repeteix hi haurà un nou augment d’infectats. Crec que el “gobierno” va una mica de “Quixot” –molt propi–, sense confiar en ningú més. Semblen infal·libles. A mi em dona la impressió de que només ho volen disfressar i que, en realitat, van una mica perduts, com “a salto de mata” que diuen ells. No sé què en penseu. Però només és una impressió…

Ara que hi penso, tradicionalment, la infali.libilitat estava reservada a l’Església, particularment al Papa quan parla “ex càtedra”, que son en molt comptades ocasions. Quan es va decidir aquesta prerrogativa, molts s’hi van oposar, especialment els protestants. Deien que no calia i que seria un obstacle per l’ecumenisme. Va ser significativa la oposició del germans de Taizé –que van sortir fa uns dies en aquesta crònica– i que li pregaven al Papa que no fes aquest decret de infal·libilitat. En general, no s’entén ben bé per què es va fer, ni llavors ni ara. No calia… Per no parlar de la incomprensió que suscita en el nostre món. Però quan un polític es creu infal·lible… Què s’ho faci mirar!

Els qui ho han fet bé –a part del qui he esmentat abans– han estat els portuguesos. Portugal va declarar el confinament abans de tenir infectats i morts. Veient el que estava passant a Itàlia i a Espanya, van posar la directa i ho varen tancar tot. La població va respondre bé. Ara, amb pocs casos, ja ha començat el programa de normalització. Diuen que l’esperit de la gent hi té molt a veure. Es veu que els portuguesos son molt respectuosos. Ara han celebrat l’aniversari del la Revolució dels Clavells, la que va derrocar la dictadura. L’altra dia vaig veure unes imatges curioses d’aquell esdeveniment: un comboi militar respectant els semàfors! Increïble. No sé si els militars espanyols –aquests que parlaven amb tanta seguretat a les rodes de premsa– ho sabrien fer…

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari