Coronavirus 22 març 2020
21485
single,single-post,postid-21485,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 22 març 2020

23 Mar Coronavirus 22 març 2020

20200322 Sant Ignasi de Loiola

TREURE EL MILLOR I DESCARTAR EL PITJOR DE CADASCÚ

Aquesta pandèmia ha desvetllat moltes coses. La majoria d’analistes no dubten en afirmar que n’hem de treure una lliçó per a la vida, que és una oportunitat per a canviar –per convertir-nos diem nosaltres–, per deixar actituds i maneres de fer poc edificants, poc humanes. Centrar-nos de nou en les persones però no per mitificar-les –en el sentit que us deia ahir– i de buscar el bé dels altres. Deixar de “voler ser com Déu” –la gran temptació de la humanitat al llarg de la seva història, que també és molt present en la Bíblia– i centrar-nos en l’altre. De nou, Jesús en mostra el camí: “fa més feliç donar que rebre” ens diu el llibre dels Fets dels Apòstols. Donar sense esperar la recompensa, de forma desinteressada, per fer el bé. Saber compartir. Saber donar-se. Jesús va fer això tota la vida. De fet, la seva mort a la creu va ser conseqüència de tota una vida de donació. Com ens deia Mn Pep Soler –recentment desaparegut– als qui estàvem a punt de ser ordenats: “deixeu que la gent us faci l’agenda”. Jesús estava tan entregat a la gent que no tenia temps ni per descansar…

Si hi ha un signe de Jesús que mostra d’una forma eloqüent la meravella del compartir és la multiplicació del pans i els peixos. Lluny la peli que ens puguem fer –i que tots, més o menys ens construïm, per què vivim en la cultura de la imatge– aquest miracle és el del compartir. Jesús, després de parlar-los llargament –estem en ple Sermó de la Muntanya– ho mostra amb un signe però, de fet, no ho fa tot sol. La gent hi participa. Podríem dir que és un miracle comunitari. La gent, que portava menjar –segurament preveient que la jornada seria llarga– va donar del que tenia al del costat i, com diu l’evangeli: “tothom en menjà tant com volgué i en recolliren les sobres…”

Jo això ho vaig fer un cop. Estava en una sortida d’esplai, ja fa uns quants anys. Estàvem a punt de dinar. Sabent que alguns nens no havien portat el bocata –per “despiste” però també perquè les seves famílies anaven justetes…– els vàrem fer seure en una rotllana a terra i els varem dir: “ja podeu treure els bocates però amb una condició: heu de compartir. No podeu menjar només de lo vostre” Els nens i nenes ho varen acceptar i el menjar va començar a circular: trossos de bocata, patates fregides, coca cola… Tots estaven molt contents. Va ser molt “diver” em van dir. En acabar els hi varem dir: “recolliu-ne les sobres. Que no és llenci res!” i ho feren. Alguns companys meus mossens, que també ho han fet, després de fer-ho varen llegir el fragment de l’evangeli de la multiplicació. Jo no vaig arribar tan lluny però, com els nens sabien que era mossèn, amb lo eixerits que son, de ben segur que varen intuir que el que havíem fet alguna cosa tenia a veure amb Jesús…

Aprendrem algun cop a descobrir aquesta joia del compatir? Potser tot això que ens està passat pugui fer-ho possible. La donació del personal sanitari –una donació totalment vocacional–, la solidaritat de la gent –tots aquests que fan mascaretes a casa seva o han transformat els seus tallers per fer-ne–, l’ajut que està rebent la gent gran, els més fràgils, els que tenen més perill… Tot això no pot quedar en no res. Per postres, sembla que, tots plegats, serem una mica més pobres… La gent que escoltava Jesús i que va veure el signe de la multiplicació eren els més pobres…

Potser això pugui fer veure als nostres polítics que també han de canviar, que han d’estar pel bé de la “polis”, de la comunitat en grec. Deixar-se de postures autoritàries i de jugar amb la por –la presència de militars i el llenguatge bèl·lic és una mica inquietant en aquest sentit– i estar i comptar amb la gent. Potser això faci que deixin de créixer els extremistes –i els populistes estil Trump, que ha arribat a dir que aquest és un virus xinés…– i desenvolupin una democràcia efectiva, que compti amb la gent, que sàpiga acceptar tothom, també en la diferència…

“Pare, que tots siguem u” diu Jesús en la seva pregària, una petició que és imatge de la Trinitat –que és unitat en la diversitat– i que ens du a la fraternitat. Diuen els entesos que, si hi ha una frase que resumeix el ser cristià és: “Déu és el vostre Pare i tots sou germans”. El missatge és profundament cristià i profundament humà. I és que Jesús, amb la seva mort i resurrecció, ha vingut a salvar el que estava perdut. Ha vingut a rescatar a tota la humanitat.

Xavier Moretó, rector.

Sense comentaris

Escriu el teu comentari