Coronavirus 22 abril 2020
21668
single,single-post,postid-21668,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 22 abril 2020

23 Abr Coronavirus 22 abril 2020

20200422 Sant Ignasi de Loiola

UNA CRISI GLOBAL

Tant parlar de globalització? Doncs ja la tenim, una crisi global… Aquesta pandèmia està provocant un daltabaix mundial! Una dada molt significativa ha estat la davallada en el preu del petroli. Preus negatius! Mai havia passat fins ara. Era del tot lògic que el preu del petroli baixés. És una qüestió d’oferta i demanda. Ni cotxes, ni motos, ni avions, ni vaixells funcionen. Bé, els grans petroliers sí… Tot està aturat. Per tant, no hi ha consum, no hi ha demanda. El problema és que, en baixar tant el preu, els magatzems de petroli estan saturats. La gent no sap on posar-lo! El preu s’ha tornat negatiu, és a dir, paguen per comprar i la gent compra però ja no hi ha lloc. Ara mateix, un munt de petroliers –d’aquí la referència d’abans– van donant voltes pel món carregats de petroli que no saben on descarregar. El preu dels lloguer de petroliers s’ha triplicat! Al·lucinant, oi? Per fer-ne una pel·lícula…

Tanmateix, la notícia més alarmant no és aquesta –tot i ser força indicativa de la crisi que patim–. El més fort va venir de la ma de la ONU. El seu Secretari General va dir ahir en unes declaracions que la crisi humanitària que ve –en concret pel que fa a la fam en el món– serà de proporcions bíbliques! És una expressió que tots entenem, també els qui es professen agnòstics o ateus. Se’ns està parlant d’una desproporció brutal. També se’ns està dient que hi ha un risc important de que se’ns en vagi de les mans! Què la crisi humanitària és tan greu que podem morir molta més gent de fam, molts mil.lions més! Què és urgent que ens posem les piles perquè si no la humanitat sencera ho patirà. És un problema de tots! No ens queda cap altra opció: hem de fer un programa global d’aliments. No n’hi ha prou en arreglar la crisi a nivell local…

Trobo que parlar de proporcions bíbliques és molt encertat. El nostre món –amb aquests mitjans de comunicació que sempre estan a la recerca de titulars impactants– ho entén perfectament. És un missatge que arriba. Parlar de proporcions bíbliques ens remet als grans esdeveniments i calamitats que hi surten a la Bíblia: el diluvi universal, Sodoma i Gomorra, les plagues d’Egipte… Relats que ens mostren una realitat que potser no és del tot fidel a la història però que ens remet a “realitats” molt humanes: l’egoisme, l’ambició, el voler ser com déus… La Bíblia no és un llibre d’història si no de fe. Tot i que es fonamenta en molts fets històrics, el seu objectiu –el que pretén l’autor– no és explicar-los si no donar una interpretació des de la fe.

Ja fa temps que vaig gravar un reportatge de la tele, d’aquests que s’emeten a hores de màxima audiència, a partir de les tres de la matinada… El títol, és: “les plagues bíbliques”. Com “anell als dit”, no? Els he passat uns quants cops als pares i mares de la catequesi. És un reportatge interessant per què es carrega la idea que la Bíblia es pugui prendre “al peu de la lletra” –com els agrada de fer a alguns, com els americans. Es diuen “creacionistes”– i, alhora, intenta donar-li una explicació científica, en aquest cas a les plagues d’Egipte. Resulta que sí, que hi pot haver una raó certa en les plagues. Les causes naturals son possibles: l’explosió d’un gran volcà a Itàlia que provocà un gran núvol sobre Egipte, que afectà a tot el territori en forma de mort d’animals, granotes, llagostes, mort, contaminació del Nil… Sense desmerèixer el que diu la Bíblia tot es pot demostrar científicament… tot menys la darrera plaga, la dels primogènits. Aquí, els científics ja no s’hi posen. En una actitud respectuosa que els honora, venen a dir: “això ja no ens ho podem explicar”. Per què només moren els fills primers i només del poble egipci i no de l’hebreu? “No tenim cap explicació. És un tema religiós, de fe” diuen. Podien haver dit  que era un coronavirus, ara que en sentim tan a parlar, però tampoc. Un virus que discrimina? Com ens diu insistentment “el estado”, aquest virus no sap de persones determinades ni de territoris, tot i que ells ho diuen per d’altres raons que tots identifiquem fàcilment…

La clau està en la interpretació. L’autor bíblic creu que Déu parla a través d’aquests fets, que està enviant un missatge: Déu intervé en la història i allibera al seu poble. Efectivament, al final de les plagues el poble d‘Israel –que era esclau a l’Egipte– obté la llibertat. El faraó accedeix i l’allibera, tot i que després el perseguirà… Israel té el camí lliure per anar a cercar la terra promesa…

La fam en el món com una plaga bíblica. Déu ni do! És evident que la idea no és donar les culpes a Déu. Déu no vol el mal del món. Això ja ho tenim clar. L’accent està posat en la dimensió, totalment desproporcionada. De fet, el discurs del Secretari General de la ONU anava per aquí: “si no ens hi posem tots les conseqüències poden ser terribles!” I posava un plaç de 3 o 4 anys…

El President d’Alemaya tenia raó. Aquesta crisi és humanitària i només des de aquí la podrem afrontar. No és ni una guerra ni un partit de futbol. Ho dic per què l’altra dia vaig escoltar un anunci d’un diari esportiu: “aquest partit el guanyarem entre tots!”. Una mica sensacionalista –per no dir simplista– però en una cosa si estic d’acord: ho hem de fer entre tots, tant a nivell local com mundial. Ens hi va molt i hem d’unir esforços a tots nivells…

La gran pregunta és si serem capaços de fer-ho. Sabrem aparcar els nostres interessos particulars per cercar un bé global? I qui ho liderarà? Qui s’hi posarà al davant?

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari