Coronavirus 20 abril 2020
21652
single,single-post,postid-21652,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 20 abril 2020

21 Abr Coronavirus 20 abril 2020

20200420 Sant Ignasi de Loiola

ENTERRAR ALS MORTS

Un dels fets més colpidors i tràgics que estem veient aquests dies és la gran quantitat de persones que estant morint. En diversos llocs del món ja s’estan habilitant fosses comunes, locals-dipòsit i tràilers refrigerats. Les funeràries no donen a l’abast. Als cementiris estan portant els fèretres de dos en dos i s’han doblat o triplicat les cremacions. Però el més trist és que els familiars no poden fer cap cerimònia. Estan prohibides. No pots acomiadar-te dels teus familiars –no es pot entrar als hospitals i si hi ets, te’ls has de mirar a través del vidre–, no es pot acompanyar, no es poden fer funerals… Molt trist. Molts moren sols. Hi ha sanitaris que intenten estar amb els malalts en els darrers moments. Enfundats amb tot l’aparell –guants, mascareta, bata, mono… – però hi son, agafant la ma de la persona, posant un mòbil o una tablet davant seu per què es puguin acomiadar o, si més no, veure als seus, potser plorant… Sovint també els sanitaris es posen a plorar. És un altra factor que augmenta l’estrès i l’angoixa i que queda per sempre… No li he pogut dir adéu…

Sovint, en els funerals, els hi dic als familiars: “has pogut ser-hi fins als final, l’has cuida’t, l’has pogut acompanyar… En el cel t’estarà eternament agraït…” Això els consola. Però aquí no val. Com a màxim, ho intentarem reprendre celebrant un funeral quan tot això hagi passat. Tanmateix, serà –de nou– molt fred. Quan ens deixin obrir les parròquies ho farem en condicions estrictes: mascaretes, separació, assistència limitada… Tanmateix, alguns ja han dit que no faran missa. Què es trobaran per dinar i faran un record… però els restaurants també trigaran a obrir…

De tot plegat, però, el més colpidor és el fet de morir sols. Però, això no ve d’ara. Podem dir que en l’actualitat és més greu però ja fa temps que està passant, sobretot en les grans ciutats. Hi ha molta gent que viu sola i –en conseqüència– molts moren sols. A voltes, passen setmanes fins que els veïns s’adonen –per l’olor– que una persona ha mort… Doblement trist.

Si morir així ja és tràgic –molts moren ofegant-se–, encara ho és més fer-ho sols. Potser algú es sorprendrà però a Jesús li va passar el mateix. Va morir sol i ofegat. La mort en creu era un suplici inventat pels romans per obtenir una cosa molt concreta: dominar –o, millor, sotmetre– a la població. Era una mort reservada als rebels i tant terrible que fins i tot els romans ho tenien prohibit per a ells. A Pau –que era ciutadà romà– no el varen crucificar. El varen decapitar a Roma. Era una mort ràpida i més digna…

Per les restes arqueològiques sabem que la crucifixió era un tipus d’execució habitual en aquell temps. S’han trobat restes de crucifixions a banda i banda dels camins… A més, era una mort lenta, pensada per humiliar. Els evangelis ens diuen que es varen sorprendre de que Jesús moris tan ràpid. S’hi estaven dies morint-se. Tampoc els deixaven enterrar. La majoria anaven a la fosa comuna… El fet de que Jesús va morir sol també és pot deduir dels evangelis. En tots menys el de Joan, Jesús es abandonat pels seus. Lògicament, tenien por. Només a l’evangeli de Joan hi surten Maria i el deixeble estimat al peu de la creu. Joan hi posa un diàleg entre Maria, Jesús i Joan en el que Jesús li diu a Joan: “aquí tens la teva mare”. L’església ho ha interpretat com si també ens la donés a nosaltres. És un missatge teològic –tan típic de l’evangeli de Joan– però el més probable és que moris sol…

La mort a la creu era lenta perquè els condemnats morien ofegats. El fet de tenir els braços oberts i estirats dificultava la respiració, Al final, els hi trencaven les cames per tal que, el propi pes del cos, els ajudés a morir. A Jesús, però, en veure que ja era mort, el varen traspassar d’una llançada. Els evangelis diuen que això es va fer per què es complís la escriptura: “no li trencaran cap ós”. És un altre dels propòsits dels evangelis: fer veure que el que varen dir els profetes s’estava complint…

Un cop, en un hospital, em vaig trobar un malalt de càncer que va demanar poder veure un crucifix. No va ser fàcil que li deixessin tenir –als hospitals està prohibit tenir objectes penjant– però, al final, ho varem aconseguir. Per a ell era important. Ell em deia que veure a Jesús crucificat l’ajudava a afrontar la malaltia. Li donava forces. Encara més. Aquell malalt, mirant la creu, pregava per tots els malalts que patien com ell, per què Déu els dones forces…

La creu ens recorda que Jesús va mori per a tots, que Ell fa seves totes les creus del món, que està a prop de tots els crucificats. Però també ens recorda que Ell ressuscita des de la creu…

L’altra dia vaig veure una peli sobre Sant Pau que estava força bé. És deia: “Pablo, el apóstol de Cristo” Estant Pau a la presó a Roma, amb Lluc evangelista, amb el qui tenia molt bona relació, aquest l’informava del cristians que estaven morint màrtirs. L’emperador Neró els llençava a les feres per divertir al poble… Estant Lluc a la presó amb un grup de cristians els diu: “demà hi ha circ…” Tots sabien el que això significava. Però també els diu: “només serà un moment. Després us espera Jesús i sereu feliços per sempre…” i es posaren junts a pregar: “Parenostre…”

Preguem per què totes aquestes persones que estan morint en aquesta pandèmia trobin la llum de Jesús i vegin acomplerta la seva promesa: “us guardaré un lloc amb el meu Pare, on no hi haurà més patiment ni més mort…”

Xavier Moretó, rector

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari