Coronavirus 20 març 2020
21467
single,single-post,postid-21467,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 20 març 2020

21 Mar Coronavirus 20 març 2020

20200320 Sant Ignasi de Loiola

COM HA DE SER LA NOSTRA PREGÀRIA?

Un dels aspectes que més em de cuidar aquest dies és la pregària. Fa uns dies hem van passar per un grup de wattsap uns suggerència curiosa –per dir-ho d’una manera suau–: pregar tres parenostres en un moment determinat. Fins aquí bé. El tema és el que ve després. Havia de ser abans d’ahir –sant Josep–, a les 11 del matí. Però el pitjor encara havia de venir: si tots resem tres parenostres alhora, per intercessió de Maria i pensant en la Trinitat –per això havien de ser tres– s’acabaria la pandèmia! El missatge venia d’un mossèn… Estava gravat de veu. En sentir-lo em vaig posar “com una mona”. Què és això? Una pregària màgica, automàtica! Ràpidament m’hi vaig posar a escriure. Quina vergonya, mossèn! I si no “funciona” què diràs? Què potser no varem seguir bé les instruccions? Molt malament

La pregària no pot ser això. Jesús ens diu “demaneu i Déu us donarà” però no així. En primer lloc, hem de pregar sempre, no només en determinades ocasions, i no de forma automàtica. És un pensament màgic i sectari, que ens fa pensar en grups reduïts –en els “entesos”, típic de les sectes– i que ens allunya de la pregària i del tarannà de Jesús. Ell no era un “miracler”. Els signes que feia, els miracles, sempre eren des de la fe, especialment del qui ho demanava, però també del qui ho veia. Per això no tothom s’adonava, només els qui –en una expressió de St. Tomàs d’Aquino– eren capaços de veure-ho amb els “ulls de la fe”. Aquesta és la raó per la que Jesús els hi diu als qui curava que no ho diguessin a ningú. És el que es diu “silenci messiànic”. Jesús no vol que es mal interpretin els signes que fa. No vol que el facin rei pels miracles. No vol que se’l prengui per un miracler! Els miracles son signes de la presència del Regne! Hi ha un moment de l’evangeli en que els fariseus –que tampoc entenien res– li demanen un signe: “fes un miracle davant nostre i creurem”. Però Jesús no el fa. De fet, al començament de la seva predicació, davant el rebuig de part dels seus, a Natzaret, l’evangeli diu, de forma lapidària: “no va fer gaires miracles perquè no creien en Ell…”

La pregària no és això. La pregària és confiar sempre, insistir sempre i esperar sempre, amb el convenciment que Déu sap el que necessitem, millor que nosaltres. La pregària de Jesús a Getsemaní és un bon referent. Estem a punt de contemplar-la. Ho farem el dijous sant. Jesús –que veu que, literalment, se li cau la creu a sobre– demana al Pare si es pot fer d’un altra manera. Ho fa insistentment i amb passió. Però acaba dient “facis la vostra voluntat”. Val a dir que Déu no volia que Jesús moris i molt menys d’aquesta manera. Com deia un profe que vaig tenir a la Facultat: “cap pare vol una mort així pel seu fill. El que Déu volia és que acabés la seva missió, que fos conseqüent en la seva vida”. La creu va ser la culminació d’una vida de donació. Jesús dona la vida i ho fa lliurement, i en fer-ho ens cura. “Les seves ferides ens curaven” diu Isaïes.

Pregar és confiar, malgrat que tot ens vagi en contra. Aplicant-ho a la tragèdia que estem vivint, pregar vol dir confiar perquè, com ens diu el salmista, “el bé sempre guanya sobre el mal”. Preguem per nosaltres, pels altres –amb noms i cognoms–, preguem pel personal sanitari que està donant la vida –i sortim cada dia a aplaudir-los, que els agrada molt– i preguem per la gent que està morint i pels seus familiars que els ploren. En el cel hi ha un lloc per a tots aquells que estan morint. Allà si tenen la vacuna…

Jesús mor i ressuscita i diu als seus deixebles: “no tingueu por. Jo he vençut al mal”. No perdem la fe i seguim pregant. L’apòstol Jaume diu en la seva carta: “la pregària dels justos és poderosíssima”. Som-hi, doncs, però fem-ho bé!

Xavier Moretó, rector.

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari