Coronavirus 2 setembre 2020
21981
single,single-post,postid-21981,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 2 setembre 2020

02 Sep Coronavirus 2 setembre 2020

20200902 Sant Ignasi de Loiola

ESPANYA EN VERMELL

Una de les coses més curioses d’aquesta pandèmia és la guerra de xifres que es dona entre els governs. S’ha establert una mena de pugna per veure qui és més eficaç, qui ofereix més garanties, qui té una millor gestió davant aquesta crisi. En aquesta pugna entre països, els qui queden pitjor son els espanyols. Espanya –Catalunya inclosa– està sempre en vermell. I no és que se’ns hagin pujat els colors –que també podria ser, de vergonya– si no que estem entre els països de més alta taxa de transmissió. I per què? Doncs els entesos no ho saben ben bé. És un altra incertesa que tenim. Com si no en tinguéssim prous! Alguns apunten a que, després del confinament tant dur que varem patir –dels més dur d’Europa–, ara la gent s’ha confiat. D’altres diuen que l’estiu i les vacances, amb una alta taxa de desplaçaments, han afavorit la transmissió. El cas és que la taxa és alta i això pot fer que ara vingui un altra rebrot, potser més fort que el primer. El caràcter festiu i obert, típic dels països llatins o mediterranis queda descartat per la senzilla raó que Itàlia, Portugal o Grècia també ho son i tenen unes taxes de transmissió molt més baixes. Les nostres autoritats diuen que ara veurem que, en acabar les vacances, les coses aniran millor. Estarem més “ordenats”, diuen. Tanmateix, no les tenen totes. I amb la imminent obertura dels coles encara menys… Quin panorama!

Nosaltres, a les parròquies, no sabem ben bé què fer. Tindrem catequesi? Podrem celebrar les primeres comunions que varen quedar aplaçades “sine die” (és a dir, sense data fixa)? Després de l’alarma creada pels del Prosicat arran de la polèmica pel tema Sagrada Família –no se n’ha tornat a dir res més–, primer es va parlar del 33% de l’aforament (per a nosaltres serien 136’5 persones. Les cinc dècimes deuen referir-se a un infant, no?) i ara és diu el 50%. Tanmateix, no podem fer reunions de menys de deu persones en un lloc tancat, com els nostres locals per exemple. Per acabar-ho d’adobar, la ministra Celaá ja ha dit que queden suspeses totes les activitats extraescolars. Jo diria que la catequesi entra en aquesta categoria. De fet, ja estem acostumats a “competir” amb l’anglès, el judo, el basket i el tai-quondo… Pel món, estem al mateix nivell, tenim la mateixa importància. Paciència…

L’altra dia una senyora em va dir, a la sortida de missa –que és quan es diuen les coses importants–: “què farem mossèn, si no ens podem tornar a reunir?” “Tranquil·la, dona” li vaig dir. “La fe sempre la tindrem” Després vaig pensar: és cert. La fe perdura, la porten a dins. Quan tot això hagi passat, la fe ens farà tornar, qui sap si amb més empenta que abans. Aquesta pandèmia ens està fent revisar moltes coses i, com diu Sant Pere en la seva 1ª carta: “la fe provada, passada la prova, esdevé més forta”.

L’Església està sempre cridada a la conversió. “Ecclesia semper reformanda” (“l’Església sempre en procés de reforma”) diu el Concili Vaticà II en els seus documents. La pregunta seria: pot ser aquesta situació un element de conversió, tant a nivell personal com eclesial? Jo crec que si.

Xavier Moretó, rector.

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 21:33h, 02 septiembre Responder

    EXTRAESCOLARES
    Muy triste es llegar a lo que hemos llegado por la dejadez de unos y el sectarismo de otros. No pueden ponerse en el mismo plano, actividades físicas y espirituales, hay una jerarquía de valores y siempre será superior un saber sobre Sócrates que sobre gastronomía por mucho rango universitario que a ésta quiera ahora dársele.
    Aun concediendo que tengan en común catequesis y encaje de bolillos, que su enseñanza se realice en grupo, pienso que deberían reglamentarse separadamente, aunque se llegase a resultados similares.

    LO REAL Y LO VIRTUAL
    La expresión “virtual”, muchos de nosotros la oímos por primera vez en la clase de física al estudiar óptica donde supimos que había imágenes reales y virtuales. Actualmente me parece que se llama virtual a cualquier cosa que solo sea aparente y no real. Por más que la imagen de la pantalla del televisor sea real, desde el punto de vista físico.
    Pensando en la Misa televisada, se me ocurre que se podría hablar de realidad real y realidad virtual, aunque lo primero parezca redundante y lo segundo contradictorio, y me explicaré. Cuando se sigue devotamente, la misa televisada, se establece, me parece a mí, un cierto vínculo entre el celebrante, que se presenta cercano, y los que le siguen y con los que hacen lo mismo desde otros hogares o lugares, creando una comunidad virtual de intensidad dependiente de la voluntad y disposición de cada uno.
    Esta comunidad, indispensable para la realización del misterio eucarístico revelaría la existencia de una realidad virtual en oposición a la realidad real de la que podríamos llamar misa presencial.
    Para consumar lo esencial de la eucaristía, la participación en la cena del, Señor, imagino que los teólogos, si se lo propusieran podrían justificar, y el magisterio aceptar, que, mediando determinadas condiciones y disposiciones personales de los presentes, pudiera realizarse la transustanciación de las especies eucarísticas, en cada hogar, colocándolas adecuadamente y con el ritual que se determinase, delante del televisor.
    Una de las condiciones para que el sacramento se realizase, podría ser la fe de los presentes, con lo que se eliminarían las posibilidades de profanación
    Esto que parece teología-ficción, podría ser una solución para situaciones como las presentes, y quien sabe si en un futuro aún remoto podría ser considerada.

    G.L.

Escriu el teu comentari