Coronavirus 1 juliol 2020
21889
single,single-post,postid-21889,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 1 juliol 2020

01 Jul Coronavirus 1 juliol 2020

20200701 Sant Ignasi de Loiola

CONSUM

Sens dubte, una de les conseqüències més greus que aquesta pandèmia ens ha deixat –després de la crisi sanitària, amb tantes persones mortes i infectades, naturalment– ha estat la crisi econòmica. Molta gent ha perdut la feina, sobretot els qui la tenien temporal, que eren la gran majoria. També molt comerços han tancat o, simplement, donades les circumstàncies, no han tornat a obrir. Senzillament, han fet càlculs i han vist que no compensa, que els costaria més obrir que tancar. Dramàtic. Molts comerços desapareixeran. D’altres s’espavilen com poden, amb moltes ganes, però no deixa de ser una aventura. Molts diuen: “si els turistes no tornen, ho tenim clar!” Qui ho anava a dir? Quan en d’altres temps ens queixàvem dels “guiris” (ho envaeixen tot, son masses, gasten poc –turisme de xancleta, dèiem–, fan festetes de matinada, etc…) ara els enyorem… Tot son promocions per què tornin. “Veniu, Barcelona és segura!” Però les previsions no son gaire bones. I és que ells també tenen por… Què podem fer? Podríem ajudar d’alguna manera? Doncs, potser si…

Recordo que a la crisi del 2008 és va fer una crida institucional a consumir. Es deia que si tots ens “tiràvem” a gastar, ens recuperaríem de la crisi, segur. Era per Nadal quan l’Ajuntament de Barcelona va fer una campanya per incentivar el consum. El primer va ser posar més llums als carrers, és clar. I no és que la Sra alcaldessa sigui gaire religiosa. Més aviat el contrari. Però pel consum, el que calgui! De fet, ja fa temps que per Nadal, el comerç va per un cantó i la religiositat va per un altra…  El resultat va ser una mica frustrant. Els comerciants deien lacònicament: “la gent mira i mira, però no compra…” I és clar que no compra! No tenien diners! Però la crida tenia el seu sentit. “Si podeu, consumiu!” Fins i tot es feia des de àmbits eclesiàstics. I, ben pensat, no és tan mala idea…

Potser ho podríem aplicar a la situació actual. Crec que dir: “si podeu, gasteu” en la crisi d’ara no es incentivar al consumisme si no ajudar a que els comerciants –aquests que estan “a la corda fluixa”– se’n surtin. És molt diferent. Ara que fins i tot els governs tenen clar que s’ha de gastar en lloc de retallar –ara reconeixen que es van equivocar al 2008–, que cal endeutar-se, potser nosaltres també hauríem de “pujar al carro”. Pot ser una cosa tan senzilla com anar més al restaurant que quedar-se a casa a dinar o sopar. I el mateix pel que fa a d’altres coses. Si tots ho féssim així, potser algun comerç es salvaria. Potser sortint una mica de la nostra comoditat i gastant una mica més podríem ajudar. Ja sé que costa –sobretot als catalans, tan proclius a estalviar– però val la pena intentar-ho. A més, fugir del nostre “jo” i ajudar “l’altre”, sobretot quan té necessitat, és molt nostre, dels cristians. Jesús ho feia a totes hores…

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari