coronavirus, sant ignasi de loiola, pare manel
22028
single,single-post,postid-22028,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

CORONAVIRUS 17 SETEMBRE 2020. SANT IGNASI DE LOIOLA

17 Sep CORONAVIRUS 17 SETEMBRE 2020. SANT IGNASI DE LOIOLA

20200917 Coronavirus Sant Ignasi de Loiola

El Pare Manel, un profeta del nostre temps

PARE MANEL

Ha mort el Pare Manel. No sé si del virus o d’altres coses que tenia. Podria ser. No m’estranyaria perquè el que més feia era arriscar-se. El Pare Manel no feia altra cosa, donar-se, especialment pels més deixats: els presos, els pobres del barri, els drogoaddictes. No me l’imagino confinant-se a casa si algú el necessitava…

El Pare Manel era una d’aquelles persones que només vivien pels altres i amb la seva donació i la seva manera de viure anunciava l’evangeli. Un profeta. Els profetes no son endevinaires com popularment s’entén. Els profetes son homes (i dones) de Déu. Son persones que parlen en el seu nom. I quan ho fan, se la juguen. Sovint denuncien les injustícies, a voltes davant els poderosos. Per això sempre tenen problemes amb l’autoritat, àdhuc la pròpia de la institució a la que pertanyen. Sempre al costat dels més pobres, a voltes s’enfronten amb els seus jefes. El Pare Manel no va ser una excepció. Renuncien a les seves seguretats per atendre als més febles…

En el seu enterrament, la presidenta de la fundació Pare Manel va dir: “sempre estava pendent dels altres. Els hi comprava tabac, pagava de la seva butxaca les colònies dels nens que no podien anar-hi, acollia a casa seva als presos en sortir de la presó… Tothom l’estimava” I tot plorant va afegir: “no ens deixis. Segueix amb nosaltres”

Gràcies Manel. Nosaltres tampoc t’oblidarem

Xavier Moretó, rector.

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 11:33h, 17 septiembre Responder

    ¿Es mala la envidia? Siento una grande irrefrenable envidia por el Pare Manel del que nunca había oído hablar, y por tantos otros, y por todos los que en el. momento decisivo, cuando tocaba elegir, supieron elegir lo que querían y fueron valientes para hacer su elección efectiva.
    Es verdad que cada uno es como es, o como Dios lo ha hecho, (y algunos algo peores), y que no todos tenemos las condiciones humanas, para entregarse a ese tipo de servicio.
    Mejor lo dice San Pablo en 1 Corintios 12,1-16, el Espíritu da diversos dones a diversas gentes, pero eso no alivia la sensación de inutilidad que uno siente, como operario de la viña del Señor, ante la vida de personas como el Pare Manel. No es este lugar ni momento para intimidades ni lamentaciones, pero veo a este hombre presentándose ante el Señor, ya no con las manos rebosantes, sino con sacos llenos de buenas obras, cada una de ellas atestiguando su fe.
    Frente a esos ejemplos ¿qué se puede decir? Pues depende. Pero en determinadas, circunstancias, la única respuesta es la confianza en la misericordia del Señor. Si hay un bautismo de deseo, ¿no habrá también una reparación de deseo?
    G.L.

Escriu el teu comentari