Coronavirus 17 abril 2020
21638
single,single-post,postid-21638,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 17 abril 2020

18 Abr Coronavirus 17 abril 2020

20200417 Sant Ignasi de Loiola

 

LES XIFRES

Hores d’ara, el “tema” que està en boca de tots son les xifres, tant d’infectats com de morts. La polèmica està servida. La Generalitat –els catalans sempre pioners– s’ha adonat que les xifres no quadren. Sempre es treien les xifres dels hospitals i els CAP’s però, quan les funeràries han posat les seves sobre la taula, tot s’ha desmuntat. Totes és doblen! De fet, ja es sospitava que hi havia molts més morts –i, segurament també infectats– dels que es deien. Fins i tot els xinesos ho han reconegut en els seus balanços oficials. Diuen els entesos que aquest pot haver estat un dels factors determinants en l’extensió de la pandèmia. El fet que els xinesos no comuniquessin les xifres reals des de el començament va fer que la OMS trigués en declarar la pandèmia i això pot haver fet que els governs tampoc reaccionessin a temps. Aquest temps perdut va ser crucial per la propagació del covid 19.

Però el més curiós d’aquest canvi de plantejament es veure que no tothom està d’acord en seguir aquest criteri. Tanmateix, és “de calaix” que el millor es conèixer les dades reals de morts i infectats, tant pels científics com per a la població. Amb dades més fidels es poden fer models més reals de previsió –les gràfiques, que ja ens son tan familiars– i així poder fer un pla de des confinament més precís, que és el que tots estem esperant. Però el més greu és que unes xifres parcials o inexactes generen desconfiança entre la població. També contribueixen a generar l’aparició de les famoses “teories conspiratives”. Quant de temps porten les nostres autoritats amagant-nos dades? Què més ens amaguen? Quan ens diran tota la veritat? I el que val a nivell global també val a nivell local. Ara estan sortint tot un seguit de ”males gestions”, especialment en les residències de gent gran. També aquí s’han amagat dades, fins i tot relatives a les causes de les defuncions. Diagnòstics que no quadren, morts injustificades, mala praxi… Com diuen els joves: “mal rotllo”.

Recordo que quan vaig fer la mili, el primer em va sorprendre va ser la capacitat que tenien el militars de donar-nos el que popularment es coneix com “gat per llebre”. Era molt fàcil per què nosaltres, que veníem d’un món completament diferent, no sabíem res del tema. Anàvem una mica “venuts”. Érem com pardelets..

Recordo que només baixar del tren –després de divuit hores de trajecte– el primer era  fer-nos seure en fileres alternades –una si i una no– i pegar-nos el rotllo de fer-nos legionaris, popularment coneguts per “legías”. L’alternança de fileres responia a que així podien parlar millor amb nosaltres. Què si cobraries més –el sou dels soldats et donava per telèfon i tabac…–, que si et podries treure el permís de conduir i el graduat escolar –molts no tenien cap mena d’estudi–, que si podries fumar i beure tot el que volguessis –porros i alcohol, s’entén–, que si… Alguns “picaven”. Què guai, jo m’apunto! deien. Ja no els tornàvem a veure més… Els legionarios és un cos militar, inventat per Franco, que en teoria responia a la figura de cos d’elit però que en la pràctica era un refugi de delinqüents. Quan entres en els legionarios et donen una nova identitat. Els legionaris sempre “fardaven” de que s’entrenaven amb “foc real”. En resum, una colla de bèsties. En el quartell definitiu –on vaig estar quasi tota la mili–, hi havia un carrer proper que es deia “la cañada de la muerte” on cada setmana “en pelaven” un, normalment immigrant. “Casualment”, estava al costat d’un cuartel de la legión…

A Jesús, sovint també al volien enredar. Els seus mateixos deixebles, de tant en tant, el “punxaven” per mirar de “tirar pel dret” i endegar d’una vegada aquest regne que Ell anunciava. Tanmateix, ells creien en un regne imposat i violent –militar, ja que en parlàvem abans–, que els alliberes de la opressió dels romans. Era lògic. Era un poble oprimit i humiliat i volien ser alliberats. Acostuma a passar…

Els jueus sempre tenien “en ment” l’alliberament d’Egipte i interpretaven que quan vingués el messies es posaria al front d’un exèrcit –com Moisès, que era un general– i lideraria la seva llibertat. Els zelotes –entre els qui estava Pere– creien en això… En un moment determinat, Barrabàs –que també era zelota– li pregunta a Jesús quan seria el moment de l’aixecament… “Quin lloc tindrem en el teu regne? li pregunten insidiosament els deixebles, esperonats per les respectives mares,  sempre vetllant pel futur dels seus fills… Traduït, vindria a ser com dir: “quin lloc lideraré? Quin serà el meu grau de mando? Quanta gent tindré a les meves ordres?” Però el messianisme de Jesús no anava per aquí. Els profetes ja ho deien. “No trencarà la canya que s’esberla, no apagarà la fama del ble que vacil·la…” diu Isaïes tot parlant del messies. Jesús els hi deia però ells no escoltaven, o no volien escoltar… En el fons és la temptació de l’èxit, la glòria i el reconeixement. Quan Jesús es temptat en el desert, el diable li proposa justament això. “Converteix aquestes pedres en pans i tothom t’adorarà” li diu. Però Jesús no triarà el camí fàcil de l’èxit sinó el de la creu, el més difícil…

Quan ens amaguen les xifres o les maquillen no ens estan tractant com a persones madures, capaces d’entomar –i de reaccionar– de forma adulta i responsable. La manipulació de la informació sempre és contraproduent per què genera desconfiança. El que aparentment sembla una avantatge fàcil i directe –els dictadors és el primer que fan, manipular els mitjans per dominar a la població– després, tard o d’hora, es torna en contra. Malgrat pugui ser un sotrac, s’han de donar les xifres reals. Generar mal fiança és molt pitjor. Si això ho hem de superar entre tots –com no es cansen de dir-nos a totes hores– hem de generar confiança i “sinergia”, com es diu ara. Si no, no ens en sortirem…

Xavier Moretó, rector.

1Comentari
  • Joan Garrit i Bruguera
    Publicat 13:36h, 19 abril Responder

    Doncs certament el desconcert de números, ens porta a infravalorar la realitat del que estem vivim, la gravetat ens te que unir-nos mes en l’ajuda, en el compartir, i essencialment en la pregària. Jesús diu: demaneu i us donaré, doncs, confiem amb el Pare del Cel, demanem amb força, amb unitat, i el Senyor que vetlla per a tothom, serà generós, i ens lliurarà d ‘aquest mal son. Estem amb plena cinquantena Pasqual, festa de la Llum. Preguem, segur, segur que el Senyor no abandona el seu remat. Ell ens coneix a tots i nosaltres la seva veu. Ànims Déu amb nosaltes!!!!

Escriu el teu comentari