Coronavirus 16 abril 2020
21633
single,single-post,postid-21633,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 16 abril 2020

17 Abr Coronavirus 16 abril 2020

20200416 Sant Ignasi de Loiola

LA NATURA

Ahir, tot veient el telenotícies, em va sorprendre una crònica al voltant de la natura que està renaixent gràcies al confinament. Ja fa temps que el “homes del temps” –valgui la redundància– ens “regalen” amb reflexions naturistes abans i després de fer les seves prediccions. Què si s’han vist dofins a prop de la costa, que si les aus caminen tranquil·lament pels passejos marítims, que si els porcs senglars encara baixen més a buscar menjar… La intenció és bona. Potser ho fan per animar a l’audiència o, simplement, per tenir una mica més d’actualitat. La veritat és que –com els mateixos homes del temps reconeixen– les prediccions del temps interessen més aviat poc… Amb la major part de la població confinada, tan és si plou o si fa sol… “Total, no podré sortir…” deu dir la gent. També ens fan veure paisatges de la natura –abans plens de gent i ara sense ningú– amb el comentari de: “mirin quin goig, la natura està recuperant l’espai perdut…” I, en aquest context, va i surt un ecologista recordant –i fent la petició– que es respecti aquesta “natura recuperada”. “S’han de respectar totes aquestes males herbes que estan sortint…” va dir, tot mostrant una herba que sortia de la paret d’una casa… Ho vaig trobar una mica ridícul. Així, hem de respectar tota la fauna de les nostres ciutats? Els coloms –la majoria malalts–, les rates, els gats, les gavines? No fem res per controlar-les?

Recordo que quan estava al Seminari, a voltes fèiem recessos a la terrassa. A l’edifici del Seminari de Barcelona hi ha una gran terrassa circular, a dalt de tot. Si el recés era només de dissabte al matí i feia bon temps no anàvem a fora i ens quedàvem. Recordo un dia que estava tranquil·lament a la terrassa –llegint i reflexionant, com és propi dels recessos– quan em va atacar una gavina! Jo ja feia temps que veia que volava una mica baix… Segurament buscava algun colom però em va veure a mi i potser va pensar: “quin colom més gran!” va fer un “picat” i de poc m’enganxa. Vaig sortir “per cames”. Em va anar d’un pèl! i vaig pensar: “què perillós que és viure a la ciutat!” Des de aleshores, quan fèiem un recés al Seminari, em quedava a l’habitació. Allà podia veure perfectament la terrassa des de la finestra…

A mi m’agrada molt la natura. El ocells, els animalets, la vegetació. Crec que ens parla de Déu. També a la ciutat. Ara ja es sent el cant de les orenetes. És com si ens diguessin: Ja ve l’estiu!, encara que, aquest cop, potser només el veurem passar des de la finestra… Precisament, en un altra recés –aquest si, en plena natura–, estava assegut a terra i, de sobte, una serp va passar molt a la vora meu. Vaig pegar un bot espectacular, “perdent tots els papers”, mai millor dit. Però, després vaig pensar: “que maca que era!” La serp era inofensiva –no era cap vivora, amb aquell cap triangular característic– i tenia uns colors maquíssims. També solia fer-me amic d’algun gat que deambulava per allà. Al camp no és com a la ciutat. Pots tocar els gats i no passa res. A més son molt nets…

A la ciutat hem de vigilar amb el bestiar que hi circula. L’ajuntament ja no sap què fer amb els coloms, que creixen en nombre sense parar. Ho embruten tot, especialment els monuments i les façanes –els “regalets” que deixen son àcids– i, com deia abans, estan tots malalts. Si es veritat que aquesta pandèmia va començar en els animals, els haurem de controlar i vigilar el contacte…

Algun cop li he dit als “giris” que van per la ciutat: “don’t touch it. They are all ill!” (que vol dir: “no els toquis què estan tots malalts”) Llavors em miren tot sorpresos: “Oh, I don`t know. Thank you” (“Oh, no ho sabia, gràcies”) En la situació en la que estem, si no controlem una mica la natura, se’ns menjarà. Això em recorda aquestes pel·lícules apocalíptiques on, després d’una guerra nuclear, les ciutats estan devastades i sense ningú al carrer –una mica com ara les nostres– i només hi resten les “males herbes” –aquestes que l’ecologista vol preservar–,els gossos, les rates… i els insectes! Aquests ens sobreviuran a tots!

Tanmateix, val a dir que ens hem tornat una mica bruts amb tot això. A la ciutat es troben molts guants quirúrgics per terra –amb el risc que comporta pels escombriaires– i també molts “regalets” de gos sense recollir. La consciència ecològica va mes enllà de respectar la natura autòctona. També vol dir respectar-nos a nosaltres i el nostre entorn…

Jesús parla molt bé de la natura, fins i tot la mostra com exemple de confiança en Déu. “Mireu els lliris del camp! No sembren ni seguen però Déu els alimenta…” ens diu a l’evangeli. Tanmateix, hi ha un moment en que diu referint-se a Herodes, que no volia que prediqués: “aneu a dir-li a aquella guineu que avui predicaré i demà també!” La natura i els animalets també tenen el seu cantó fosc, sobretot quan nosaltres, tot copiant-les, adoptem algunes actituds poc clares…

Ara també tenim unes quantes “guineus” entre nosaltres. Son els eixerits de sempre: els qui es salten el confinament sense pensar en les conseqüències, els qui s’aprofiten de la situació per fer negoci o els qui amaguen dades perquè ningú els pugui acusar. També els qui aprofiten per erigir-se com els millors, amb dret a donar les culpes als altres. És el cas del president Trump, per variar. La “darrera” d’aquest home tan peculiar és la de fer-se posar el seu nom els xecs que l’administració americana donarà a la gent… També ha dit que ell és el poder absolut… “The president have all the power” (“el president té tot el poder”) va dir fa poc. Des de la oposició ja li han recordat que els Estats Units no té rei, que mai n’ha tingut cap… Jo diria que té tots els números per què li doni “la patada” i el facin fora… S’ho està guanyant a pols… Alguna cosa bona n’haurem tret de tot això…

Xavier Moretó, rector.

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari