Coronavirus 15 abril 2020
21630
single,single-post,postid-21630,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 15 abril 2020

16 Abr Coronavirus 15 abril 2020

20200415 Sant Ignasi de Loiola

ACTITUDS

Darrerament, entre les opinions que circulen, cal esmentar les dels psicòlegs. D’ells estan sorgint tot un seguit de recomanacions per suportar millor el confinament; tan pels adults com pels nens: tenir una rutina, restringir la informació, buscar-se distraccions que ens complaguin, tenir sentit de l’humor, contactar amb la gent… També hi ha consells per quan recuperem a la vida d’abans. Els psicòlegs preveuen que es pot produir un “xoc” quan tornem, en forma de depressió, fins i tot el que ells anomenen “xoc posttraumàtic”. De tots manera, el “xoc” més gran, el que realment produeix angoixa, es veure que els teus estalvis van minvant i que t’has quedat sense feina. Tants comerços, tantes botigues, tants negocis que hauran de plegar… Fins i tot els futbolistes estan angoixats! Què els clubs de futbol hagin de fer Erto’s… Què els futbolistes s’hagin de reduir-se el sou… Qui ho anava a dir! A Itàlia, algú ja ha dit que fins què no surti una vacuna no hi haurà més futbol… Aquí també hi entrem nosaltres. Quan podrem obrir les esglésies? Difícil poder reunir gent –la majoria grans– en un espai tan reduït com les esglésies. També podríem fer-ho a les grans esglésies però ben separats. Potser haurem de tornar als inicis i celebrar a les cases particulars, com feien els primers cristians…

L’altra dia em va arribar per waatsap una notícia curiosa: havien “enxampat” una celebració en una terrassa. Segurament va ser gràcies a algun dron, d’aquests que té la policia. La persona que m’ho va enviar estava molt alarmada. Volia fer campanya per aturar-ho, acusant als polítics de aprofitar la situació per prohibir les misses. “Torna a sorgir l’anticlericalisme!” deia. Jo no crec que arribi a tant. Tot i que la nostra alcaldessa no sigui precisament favorable a l’Església –no vol ni entrar a la Basílica de La Mercè per les festes– i el gobierno no el tinguem gaire “a favor” –es sabut que, de tant en tant, ens ataquen per demostrar que son anticlericals, com qualsevol bon militant d’esquerres– no crec que ara sigui una de les seves prioritats. Simplement, es tracta de vigilar, controlar i sancionar, com sempre. El “gran germà” sempre vigila, mai no descansa…

Ahir es va produir una notícia curiosa en aquest sentit dels privilegis: van “enxampar” a Mariano Rajoy fent footing pels voltants de casa seva! Bé, no era footing, era “caminar ràpid” com diu ell. Anava amb xandall i bambes. I varen ser els periodistes, no la policia, els qui el varen “pillar”. Una escena curiosa –i bastant ridícula, sigui dit de passada– i molt simptomàtica de la manera de pensar d’aquest home. Sembla que a ell el confinament “no li va”. Quan hi ha tanta gent que suporta el confinament fent grans esforços –en pisos petits, amb els nens sempre a casa, havent de treballar i atendre mil coses i en vigilància permanent– aquest “homenet” va i surt a caminar, com si res! Sempre m’ha semblat un home “petit”, amb idees “petites”… El ministro del interior ja ha dit que, si es confirma, se’l sancionarà, però molt em temo que ho deixaran corre… Com diu la dita popular: “tots som iguals, però uns més que d’altres…” El seu predecessor en el càrrec, el expresident Aznar, també va tenir una actitud semblant. Quan es va declarar l’estat d’alarma va decidir d’anar-se’n a viure a la seva “caseta” de Marbella… “Es lo que hace todo el mundo, no?” deuria pensar…

En Temps de Jesús també sovintejaven actituds discriminadores. També hi havia persones que gaudien de privilegis i que eren l’enveja dels més pobres. La diferència estava en que es tractava de persones religioses… Per això Jesús els atacava especialment. “No feu com ells!” deia en referència als fariseus. “Els agrada de seure als primers llocs!” Tenien també un costum molt simptomàtic –com dirien els psicòlegs–: tirar l’almoina de forma espectacular… Quan un fariseu feia una donació econòmica pel temple s’anunciava a “toc de trompeta”. “Ha donat 100 denaris!”deia el funcionari del tresor, tot cridant, i tothom deia: “Ohhh”. Per això, Jesús es fixa en una pobre viuda que tira “dues monedes, de les més petites” –i de forma anònima– i els diu als seus deixebles: “aquesta dona a donat més que tots els altres”. I és que va donar tot el que tenia. En temps de Jesús, les viudes no tenien cap mena de subsidi. La única opció que tenien per a sobreviure era posar-se a la porta i demanar…

Les actituds discriminatòries diuen molt de la qualitat humana de la persona. D’alguna forma ens estan dient: “jo soc millor que tu i em mereixo un tracte diferent”. En uns moments tant delicats com els que estem vivint, aquestes actituds fan mal. Ningú és millor que un altra, tots som iguals. Els entesos diuen que aquesta és una de les grans aportacions del cristianisme. Tots tenim la mateixa dignitat. Hom admet que aquesta idea va contribuir decisivament a la desaparició del l’esclavitud i, posteriorment, a la Declaració dels Drets Humans. Tanmateix, des de un punt de vista només humà, podríem arribar a la mateixa conclusió. Ningú pot sentir-se superior a un altra només per què te més diners o gaudeix d’una millor posició social. Ara que es diu tant que aquest virus no fa distincions, que afecta a tothom, potser caldria pensar que també ens iguala a tots. I, finalment, la mort –que ara tenim tan “a tocar” – també ens fa a tots iguals. La mort ens afecta a tots i no fa distincions. Moren els pobres i els rics…

Durant un temps anava per les residències de gent gran. Ara se’n parla molt per què hi està morint molta gent, més dels que poden comptar… Estava en el Salus, un servei d’atenció a les persones que demanen la Unció dels Malalts. A voltes em tocava d’anar a residències de la zona alta. Quines residències! Semblaven “hotelets”! Doncs sovint pensava, tot veient els privilegis que tenien: “a vosaltres també us tocarà. També us arribarà el dia. Llavors tots serem iguals…” La mort ens fa a tots iguals. Això em recorda la paràbola del ric i el pobre. “Tu, en vida, has tingut privilegis de tota mena” li diu Déu al ric “i aquest només ha patit mals”. Doncs ara serà al inrevés…

Molts experts estan dient que aquesta pandèmia ens tornarà a centrar en l’home –és adir, el gènere humà, home i dona– però no per a excloure sinó per a incloure. “És hora de replantejar les nostres actituds” diuen. La solidaritat, el saber compartir, l’estar l’un per l’altre, i –en conseqüència– l’evitar actituds discriminatòries serà bàsic. Podria esdevenir una oportunitat per a la humanitat…

Xavier Moretó, rector.

Sense comentaris

Escriu el teu comentari