Coronavirus 14 abril 2020
21620
single,single-post,postid-21620,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 14 abril 2020

15 Abr Coronavirus 14 abril 2020

20200414 Sant Ignasi de Loiola

RECESSIÓ

Avui –per ahir– la paraula que està en boca de tots és recessió. El FMI ha emès un comunicat categòric: la recessió serà general, les economies de tot el món –especialment les europees– faran una reculada important. Augmentarà l’atur i baixarà el PIB de forma espectacular. A Espanya els xifres son d’augment fins el 30% d’aturats i una baixada de 8 punts de l’economia. Tanmateix –diu el FMI–, al 2021 hi haurà una recuperació, sempre i quan es mantingui i reculi la pandèmia, com sembla que està passant. Si anés a més, les conseqüències serien imprevisibles… Ara bé, el FMI, tot i ser una organització mundial, no parla dels països dels 3er món… Simptomàtic? Al meu entendre, el que està passant als països pobres –i el que pot arribar a passar– és una “bomba de rellotgeria” que ens pot esclatar a tots en la cara…

Ahir vaig veure unes imatges esfereïdores per la tele. A Etiòpia hi va haver una veritable “batalla campal” entre la gent i la policia. Era per obtenir menjar… Aquí si valen els símils de guerra! El comentarista va dir –amb molt d’encert– que als països de l’Àfrica, el dilema està entre morir de fam o morir del virus…

L’altra dia li varen fer una entrevista a una persona que estava en un camp de refugiats. Va dir: “a nosaltres no ens preocupa gaire el virus, el que ens preocupa és tenir alguna cosa per menjar…” Ara se’n riuen una mica de nosaltres, els del 1er món. “Ara es preocupen per aquesta pandèmia?” diuen. “Nosaltres sempre tenim una pandèmia o altre. Si no és un virus, és la fam o la guerra. Ja estem acostumats…”

L’home del temps va dir ahir que podia haver-hi una connexió entre el virus i la temperatura. Podria ser que els països amb un clima més moderat –com els europeus– puguin ser més favorables a la propagació del virus i mostrava en el mapa unes pilotes vermelles enormes –que representaven els morts pel virus– sobre Itàlia, Espanya i els Estats Units. “Quan augmenta la temperatura, el Covit19 no es troba tan bé…” va dir. Però també va afegir: “si això és cert, ara els hi toca als països sud americans: Xile, Argentina…” Doncs Argentina ho té clar! A Buenos Aires hi ha una bossa enorme de pobres en els suburbis. És una autèntica ciutat. Viuen en xaboles, tots amuntegats, sense cap possibilitat de mantenir les distàncies. I no diem res del Brasil amb les seves favel.les… Mentre al 1er món patim per l’economia, els pobres tenen un altra dilema. És una qüestió de viure o deixar-se morir. I quan la gent ja no hi té res a perdre i lo últim que li queda és la pròpia vida, quan es tracta de sobreviure, surten les “batalles campals” com la d’Etiòpia… Això és més greu que els descens del PIB o l’augment de l’atur…

En temps de Jesús, la pobresa era extrema. Els romans “escanyaven” a la població amb impostos i els deixaven en la misèria. Era una forma d’exercir la seva dominació. Amb el que recaptaven feien grans obres, com Cesarea de Felip, una ciutat construïda del no res, només per exalçar a l’emperador, el Cèsar… Alguns historiadors diuen que podria ser que Jesús i els deixebles hi haguessin treballat com a “manobres” Era molt usual fer-ho. Quan un és pobre, es busca la vida com pot… Això podria contradir la idea de que Jesús no va veure mai el mar. Cesarea estava –i encara està– a tocar del Mediterrani. Tanmateix, Ell va viure sempre en un espai molt reduït. De fet, al llac de Galilea li deien “mar”…

Recordo un professor que deia que molts dels qui s’atansaven a Jesús eren ben bé malaltes, sinó persones desesperades per què no tenien res que “posar-se a la boca”. Per això va causar tant d’impacte la multiplicació dels pans però també les paraules de Jesús contra els qui son rics. Els deixebles varen ser els primers sorpresos. En un clima de tanta pobresa deurien pensar: “si tothom vol ser ric!”. Però Jesús parlava d’un altra riquesa…

Al llarg de la història, els poderosos sempre han exercit la seva dominació a través de la economia. Potser ara ha arribat el moment de replantejar-nos les coses. De la mateixa manera que sembla que la globalització ha afavorit la transmissió d’aquest virus, ara podria ser el factor que ens ajudi a trobar una solució per a tots. Per què cal recordar que tenim l’assignatura pendent de la immigració, sobretot pel que fa a la Unió Europea… És l’escàndol de tanta gent que mor ofegada al Mediterrani, un “veritable cementiri” que diu el Papa… El més curiós és que aquesta Europa tan envellida, que té uns índexs de natalitat tan baixos, necessita gent jove per treballar! Quan va sortir la ley de estranjería –que ve a ser una mena de “tap” contra la immigració– ja es va dir: “ara els rebutgem, però més endavant els necessitarem…”

Recordo que un professor de Bíblia ens deia a classe: “això acabarà amb una invasió pacífica dels pobres –que son la immensa majoria– sobre els rics” i afegia: “això no hi ha qui ho pari!” Vés a saber. Quan les coses estan tan al límit, si no fem alguna cosa, potser no serà una invasió tan pacífica…

Xavier Moretó, rector

2 Comments
  • Xavier
    Publicat 14:32h, 16 abril Responder

    Molt instructiva, reflexiva i colpidora la homilia. Pero no crec en la invasió dels pobres sobre els rics que el seu profe li comentava.
    Jesus va viure aprop de la extrema pobresa i no la va erradicar. Sols ens va ensenyar a apaivagar la. Que es el que fan les persones bones..

  • Paquita Arcas
    Publicat 16:08h, 16 abril Responder

    Sort que he obert Correu brossa, perquè us tenia allà i de seguida ho he tret.
    Gràcies per aquestes reflexions.
    Esperem que a l’acabar la pandèmia canviem l’escala de valors.
    Es a dir, sortirem millorats?

Escriu el teu comentari