Coronavirus 13 agost 2020
21947
single,single-post,postid-21947,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 13 agost 2020

13 Ago Coronavirus 13 agost 2020

20200813 Sant Ignasi de Loiola

ANTICLERICALISME

Fa unes setmanes es va crear una certa polèmica arran de la celebració de la missa pels morts per la pandèmia a la Sagrada Família. El recentment creat Prosicat        –entitat especialment feta per controlar la difusió dels contagis des de les entitats locals i ajuntaments– va prohibir la celebració de la missa que anava a presidir el bisbe de Barcelona. La missa es va celebrar. Llavors es va donar una situació curiosa, de doble denúncia: la Generalitat contra el bisbat i a l’inrevés, el bisbat contra la Generalitat. Un pols institucional al més alt nivell! El Bisbe Omella acusava directament a la institucions de atemptar contra la llibertat religiosa i el president Torra de desobeir l’ordre de no reunir-se més de deu persones per lluitar contra els contagis. El primer va amenaçar en dur-ho als tribunals i el segon en posar una multa per incompliment. Lo més curiós son les contradiccions. Per una part, unes setmanes abans, l’ajuntament urgia al bisbat per reobrir la Sagrada Família per afavorir el turisme (era abans de les recomanacions del països europeus de no venir) i per l’altra multar per l’incompliment de no obrir…  Com s’entén? Per altra part, les esglésies no entrem en l’esquema de “locals petits amb gent amuntegada” que és el que es volia evitar amb la prohibició de reunir-se més de deu persones. Què passa aquí? Per a mi és bastant clar: és vol aprofitar l’ocasió per anar en contra. M’ensumo un cert anticlericalisme, no? El bisbe ho va qualificar d’anar en contra de la llibertat religiosa però crec que, en realitat, el que volia dir és que es va en contra de l’Església. A voltes cal llegir “entre línies”…  A mi no m’estranya gens, sobretot tenint en compte que al Prosicat, una de les veus cantants és la de l’alcaldessa de Barcelona. En el seu cas dir que és anticlerical és quedar-se curt. Per la festa major no goça ni entrar a la basílica de la Mercè, no fos que li agafés urticària! Si fos així, seria un acte d’un gran manca de respecte, fruit d’una profunda ignorància. Què no saben que la Església n’ha passat de totes al llarg de la història i que sempre ha aconseguit tirar endavant? En gran mesura ha estat gràcies a la gent, a la seva fe.

Ara recordo un dels fets més curiosos que es va donar durant la Guerra Civil, precisament a Barcelona. Durant la persecució religiosa, amb una quantitat de cristians assassinats pel sol fet d’anar a missa, evidentment no és celebrava en lloc. Les esglésies van ser totes cremades o utilitzades com a magatzems. Alguns deien missa a les cases o amagaven mossens jugant-se la vida. El fet és que hi havia –i encara hi és– una petita estàtua de la Mare de Déu de Montserrat al bell mig de la ciutat, a la Plaça Catalunya. Està posada sobre la ma d’una estàtua més gran, situada a la dreta mirant a muntanya, davant l’actual Corte Inglés. Aneu-hi i la veureu. El cas és que va passar desapercebuda pels anticlericals. Els cristians, que sabien de la seva existència, passaven dissimuladament per davant i la miraven, sense fer cap signe, és clar, però hi passaven i pregaven. Els ajudava a mantenir la seva fe…

Els qui creuen que aquesta pandèmia és una ocasió per anar en contra de l’Església i els creients van molt errats. La gent continua creient i ho continuarà fent. Per què la fe hi és, no en dubteu… i tornarem.

Xavier Moretó, rector

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 18:32h, 13 agosto Responder

    Para mí es claro que hay una pulsión anticlerical en muchas personas y partidos políticos. Pero si hubiera de enumerarlos entraría en un terreno ajeno a nuestras inquietudes en el foro parroquial. Espero explicarme:

    La realidad política y social no es ajena al cristiano. Al revés. Exige su participación de forma que se aseguren en la vida civil la defensa de los valores en los que cada uno crea.
    Pero para eso hay foros propios en los que se presupone la discordancia, ya que se han de debatir posiciones contrapuestas.

    No es el caso de la parroquia, a mi modo de ver. En la parroquia a todos nos une nuestra fe común en Jesucristo, que nos hace sentirnos hermanos, y nos proporciona esa confianza que da el orar juntos a un mismo Padre.
    Ese bienestar es el valor principal que creo que debe ser protegido, por encima de todo. Por eso, la discusión política debe ser desterrada en este ámbito, porque es causa de división y desconfianza.

    Y, aclarada esta posición, vuelvo, a mi pesar, al tema principal.

    El anticlericalismo, como todos sabemos, es un mal endémico entre nosotros y en el resto de España. Hay partidos que lo llevan en sus programas de forma más o menos evidente, pero en otros basta con repasar su historia. Un refrán castellano dice ¡Donde irá el buey que no are!
    Y en Cataluña, históricamente, ha sido hegemónico, y ha debido recurrir al contrapeso del resto de España para defenderse.

    El recuerdo de nuestra guerra civil es doloroso, pero ilustrativo.
    Conocí, hace muchos años, a un matrimonio mayor que vivieron en Barcelona, en la misma escalera en que vivía Federica Montseny, la anarquista de la CNT que aceptó ser ministra de la República. Ella colaboraba en su parroquia tocando el armonio, y él se ocupaba de la catequesis .Cuando se cruzaban por la escalera, la Montseny les decía, «Cualquier día os fusilaré por fascistas», y ellos le contestaban: «Por fascistas no, que no lo somos, pero por católicos puede que sí»..
    Cuando los conocí, por los años sesenta, me explicaban con lágrimas en los ojos, que ya no iban a su parroquia. La habían «okupado» unos jóvenes progres, y ellos no encontraban ya su puesto..
    .
    Y sí, es verdad: “La Iglesia, a pesar de las persecuciones, siempre ha salido adelante gracias a la fe de les personas”, y yo añadiría, “y al sacrificio de otras y a la gracia del Espíritu”.

    P.D. No sabía lo de la imagen en la plaza Cataluña, Iré a verlo, pero habré de darme prisa, ahora que la liebre ha sido levantada.

    G.L.

Escriu el teu comentari