Coronavirus 13 abril 2020
21615
single,single-post,postid-21615,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 13 abril 2020

14 Abr Coronavirus 13 abril 2020

20200413 Sant Ignasi de Loiola

DES CONFINAMENT

Avui, la paraula “clau” és des confinament. Malgrat que sigui parcial i només afecti a un determinat grup de la població, el cert és que s’ha començat una petita relaxació de les mesures de confinament. Això ha provocat la reacció airada de la majoria de autonomies, la catalana la primera. Hom creu que és precipitat, que encara no podem “cantar victòria” –seguint el clima bèl·lic imperant–, que hi ha un risc de repuntament d’infectats i de víctimes. La realitat és que –malgrat és prenguin mesures com donar mascaretes a tots els usuaris del metro– hi haurà un milió de persones que tornaran a la feina… Les mascaretes les dona l’exèrcit i la policia, per variar. Fa una mica de basarda veure un policia nacional donant una mascareta a una usuària del metro, amb la seva cara amable habitual… Qualsevol no li dona les gràcies!

Serà difícil mantenir les distàncies al metro, per exemple, i això pot augmentar –per disminució de les distàncies– el risc de transmissió. Tot creat ha provocat un cert malestar, una desconfiança en la població. “Com a mínim és arriscat” diuen els més diplomàtics. El debat de fons és sempre el mateix: economia o salut? Per sobre “plana” la crisi econòmica que ve, que, de ben segur, també deixarà moltes víctimes en forma de marginació i pobresa. Però la majoria de països han optat per allargar el temps de confinament, no per relaxar-lo…

Per a postres, només ens faltava la ironia i la manca de sensibilitat dels polítics, que escalfa encara més l’ambient. La “traça” de el gobierno no té límits i a Catalunya, en un alarde de sensibilitat i enginy, ha repartit 1.714.000 mascaretes…  1714, un xifra –una data– significativa –i dolorosa– pels catalans. Quina gràcia! Deu ser divertit pel gobierno fer aquestes coses. “Quina conyeta!” diria l’expresident Pujol. Però jugar amb els sentiments d’una part de la població –sobretot quan està tan en contra– sempre és contraproduent, i més en un “caldo polític” tan delicat com l’actual. Malgrat que ara estem pel que estem, el “problema” català segueix vigent i aquestes relliscades, totalment innecessàries, no ajuden… Tenen poca volada…

Per altra part, seguim escoltant declaracions bèl·liques, que apel·len a la lluita, la guerra i a l’exèrcit. Pablo Casado, el líder del PP, ha declarat que –en referència  la manca de mascaretes i bates pels sanitaris– és “com si els soldats anessin a la guerra sense el vestit adequat…” Premi. És la semblança bèl·lica més completa que he escoltat fins ara. Segurament és una “picada a l’ullet” als votants de l’extrema dreta, que és l’electorat que aspiren captar. Ciutadans, en canvi, ja no està tant per la labor. Sembla que s’apropa més al PSOE. Tot molt calculat. Tanmateix, aquesta referència permanent a l’exèrcit ja cansa una mica… Certament, encara estem lluny de superar temps passats. Quina enveja dels països que saben confiar en la població i no necessiten apel·lar d’aquesta manera a l’autoritat per generar seguretat o treure’n un rèdit electoral. Quan entendran que és la gent, la població, els sanitaris, els entesos en sanitat, els científics que s’esmercen en trobar una vacuna, els qui ens trauran d’aquesta situació? No serà l’exèrcit, ni la policia i ni els polítics autoritaris els qui ho faran. Quina poca visió! I és que no son estadistes, és a dir, homes (i dones) d’estat. Només son “politiquets”, que es dediquen a “coses petites”, a curt termini, el que marquen les eleccions…

A Jesús també li varen fer una “jugada mestre” els polítics del seu temps, amb declaracions falses incloses. Havent decidit que havien de “carregar-se’l”, les autoritats jueves –religioses i politiques– se les empescaren per convèncer als romans per condemnar-lo a mort. Els jueus no podien fer-ho però els romans sí. El procurador Ponç Pilat –un home tant “brillant” com els nostres polítics– va afrontar el problema de cara i va prendre una solució “valenta”: rentar-se les mans…  Però això va ser possible gràcies a la conspiració, a les declaracions falses –convenientment pagades–, a la traïció –el pobre judes anava ben venut– i a la manipulació informativa de la població –les “fake news” de l’època– que varen fer possible l’objectiu pretès: la seva condemna. Així és com Pilat, davant el clam de la gent –convenientment manipulada– va accedir a condemnar-lo malgrat que ell creia que era innocent…

Tanmateix, el resultat va ser un altra. La gent, la població –si més no una part–, després de veure’l morir a la creu, va començar a dir: “està viu, ha ressuscitat!” Això si que no s’ho esperaven! Bé, alguns si creien que podia passar i varen intentar contrarestar-ho –també amb falsedat i soldats que vigilaven el sepulcre– però no van poder. El testimoni d’unes dones els va guanyar… I la força de la gent –ratificada amb donació de la pròpia vida– va ser imparable! I les autoritats i els poderosos del món que semblaven vèncer, amb el temps, varen desaparèixer…” Com diu el salmista: “he vist un injust que triomfava però, en tornar a passar, ja no hi era…” El bé sempre acaba guanyant…

I és que el principi: “el fi justifica els mitjans” de Maquiavel, no és cristià. Tampoc és propi de l’home (i la dona). Tant el fi com els mitjans han de ser bons. Els valors més nobles de la humanitat apunten a la bondat, a fer el bé, no a la utilització d’uns i d’altres en benefici propi. Només així superarem aquesta situació. Generar confiança, solidaritat, una millor distribució dels recursos, ajudant-nos els uns als altres. Està en les nostres mans. I si els qui van al davant no es posen “les piles” en quedaran fora i en tornar a passar, ja no hi seran… És el que ara diuen els analistes nord americans: el president Trump perdrà les eleccions. No tornarà a sortir escollit. Aquesta crisi l’ha retratat i ara se’n adonen: el seu projecte no tenia cap base sòlida. Era només fum… “Només un polític que generi confiança sortirà escollit” diuen. Aquest ja l’ha perdut…

Xavier Moretó, rector

1Comentari
  • Joan Garrit i Bruguera
    Publicat 17:19h, 14 abril Responder

    Pilat, es el polític que s’anomena mes vegades cada dia, això des de fa dos mil anys, i no per ser un bon governant, si no per fugir d’estudi com vulgarment es diu. També a vegades nosaltres fugim dels problemes, deixant que es resolguin sols, se’n aquesta solució la mes nefasta. Cal ser responsables i donar la cara, el que es diu: agafar el toro per les banyes. Si, en la societat en que vivim tots tenim part, per això tenim que compartir i ajudar, se tots u, per afrontar les dificultats que ara tenim a sobre, i les que vindran a resultes de les primeres. Jesús va multiplicar els pans i peixos, perquè tot poguessin menjar, com bons cristians, seguidors de Jesús, ens cal, ara compartir i ajudar, als mes febles, que en definitiva tots som fills del mateix Pare del cel. Ànims i endavant !!!

Escriu el teu comentari