Coronavirus 12 maig 2020
21778
single,single-post,postid-21778,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 12 maig 2020

13 May Coronavirus 12 maig 2020

20200512 Sant Ignasi de Loiola

COLÒNIES

Darrerament ha sortit un nou tema, una nova preocupació: què fem aquest estiu amb els nens? Podran anar de colònies? Ens els seguim quedant a casa? Ara que ja tenim clar que es podrà anar a les piscines –sembla que el clor no li agrada gaire a aquest virus– podria ser una bona opció… Per què l’alternativa que s’oferirà a les colònies serà control sanitari exhaustiu –amb una nova figura, la del “moni” sanitari–, habitacions grans –a mitja capacitat–, jugar a dos metres de distància… No serà fàcil. Això de jugar “de lluny” alguns ja han dit que és antinatural… i, segurament, tenen raó.

Els nens –i nenes– necessiten proximitat, contacte, afectivitat. Així ens ho diuen els especialistes en psicologia infantil, els psicopedagogs. Encara més, necessiten que s’estigui per ells. Necessiten sentir-se estimats, per sobre de tot…

Recordo una xerrada que ens va fer una psicòloga a la parròquia adreçada als pares i mares de la catequesi i de l’esplai. Després d’una llarga dissertació al voltant dels nens i de com veuen la realitat –i a les persones que els envolten–, va acabar dient: “els nens, més que tenir el darrer model de play-station, el que necessiten és ser estimats!” Aquesta psicòloga inseria en un dels temes més candents pel que fa a la relació pares-fills: el fet de donar-los tot el que vulguin. Això té molta actualitat, sobretot tenint en compte la situació de tants pares separats i divorciats. Quan un dels pares té al nen o nena, quan ”li toca”, l’hi donen tot el que volen, segurament per fer-los contents, però, a voltes, també per rivalitzar amb l’altre o per posar-lo en contra… És trist però és una realitat. En l’actualitat, els nens poden esdevenir una “moneda de canvi”…

Val a dir que la psicologia de l’infant ens diu que ells perceben la realitat de forma diversa a com ho fem els adults. Ells encara no han descobert l’alteritat, és a dir, l’altra, el que és diferent d’ells. En una paraula, encara es creuen el centre de l’univers! Tot gira al seu voltant. I –con diuen els castellans–, “para muestra un botón”: quan els nens es “fiquen a la piscina”, és a dir, entren “a sac” en les nostres converses d’adults, no ho fan per desconsideració ni per manca de respecte sinó per què, d’alguna forma, ells encara es consideren el centre. Els adults ens enfadem i els renyem –i potser ho hem de fer per tal que vagin aprenent– però hem d‘entendre que no hi ha cap mala intenció. Simplement, encara no saben descentrar-se… Ja aprendran. Tanmateix, hi ha adults que encara tenen aquesta actitud i no saben escoltar ni mantenir una conversa. Però això ja és un altra tema. Entra més en l’àmbit de la psicologia d’adults. Com deia l’expresident Pujol: “això ara no toca…”

Jesús sentia una certa proximitat amb els nens, fins i tot els posa com exemple. Davant les ànsies de protagonisme d’alguns dels seus deixebles els diu: “qui no faci com els nens no entrarà al Regne de Déu…” És deurien quedar amb una cara de pam! Com pot manar un nen en el Regne que ve? Com podrà lluitar contra els romans? Aquesta era la mentalitat. Creien que el Regne s’imposaria per la força i els alliberaria del poder opressor. Tanmateix, Jesús, en posar els nens com exemple, no està lloant la seva innocència, la seva poca experiència de la vida, sinó la seva senzillesa, la seva humilitat, la seva netedat, al seva mirada. Ja ho diu la cita: “ells ulls son el mirall de l’ànima…”

Tan de bo que puguem trobar una opció raonable de lleure i esbarjo per els nostres infants. Potser aquí també haurem de ser imaginatius. Una virtut que també tenen els nens és la flexibilitat. Ho estem veient en aquest dies de confinament. Amb poca cosa es conformen. Ara poden sortir però sense entrar en els parcs! Bé, és igual. També estan contents, sobretot per què estan amb els pares i amb els qui estimen. Més que mai abans!

Potser caldria fer les colònies més a prop de casa, entre d’altres coses, per què es dubtós que puguin anar tan lluny com solen anar… Potser valdria la pena potenciar els centres de dia. D’entrada, l’autocar ja no seria un problema –ja no caldria– i potser serien més econòmiques. Podrien sortir –amb el descans que també necessiten els adults– i es complirien els mateixos objectius.

El que està clar és que els nens necessiten desconnectar a la seva manera i més tenint en compte el que els espera per el proper curs: col·legis limitats, mig presencials-mig virtuals, amb poca relació amb els seus companys…  Els nens no poden relacionar-se només per ordinador! Necessiten sortir i jugar! És basic per la seva formació i maduració.

Les colònies son necessàries però si son de distància i sanitat… Jo no ho veig clar. Una piscina i/o un parc –potser aquest estiu ja estiguin oberts– poden ser suficients. Potser en això també haurem de canviar el “xip”a partir d’ara…

Xavier Moretó, rector.

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari