Coronavirus 11 novembre 2020
22149
single,single-post,postid-22149,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 11 novembre 2020

11 Nov Coronavirus 11 novembre 2020

20201111 Coronavirus Sant Ignasi de Loiola

Reduir a 100 persones l’aforament: efectiu o polític?

LIMITAR-NOS A 100 PERSONES?

Sembla que les coses se’ns compliquen a les parròquies. Podria ser que ens limitessin l’aforament a cent persones. El motiu, evitar que es puguin donar acumulacions de gent com el dissabte passat a la Sagrada Família. La polèmica està servida. Malgrat que el Prosicat havia autoritzat la celebració –amb l’assistència d’alguns representants de l’Ajuntament i de la Generalitat– el Departament de Salut va muntar en còlera: com hi pot haver una acumulació de 600 persones en la situació en la que estem? Volen fer una investigació. A això hi hem d’afegir l’airada protesta de grups d’hostalers a les portes mateixes del temple. Tanmateix –com apuntava en resposta l’Arquebisbe de Barcelona– no es pot comparar un cinema o un restaurant amb un temple com la Sagrada Família, amb capacitat per a sis mil persones… Tot i que es van donar totes les mesures de distància i seguretat –l’assistència només va arribar al vint per cent de la capacitat del temple– la protesta va ser generalitzada. A més, la ventilació està garantida. De tots es sabut –sobretot per part dels “seguratas”– que un dels llocs on més fàcilment et pots constipar és a la Sagrada Família…

Aquesta ja és la segona polèmica al voltant de la basílica. La primera, si feu memòria, va ser amb motiu de la missa que es va fer per les víctimes de la pandèmia. Aleshores la Generalitat va amenaçar amb posar una multa a l’Arquebisbat i aquest en portar-la als tribunals. Ja llavors l’arquebisbe va apel·lar a la llibertat de culte, un dret fonamental… Jo crec que aquí està el motiu de fons. Com es diu popularment “aquí plora la criatura”.

Em dona la impressió –és una opinió personal– de que, d’alguna manera, se’ns vol marginar o, si més no, silenciar. No seria gens estrany. Ja sabem que els polítics estan sempre disposats a aprofitar les oportunitats que se’ls hi presenten, àdhuc la mateixa pandèmia que estem patint. Si mirem el panorama actual, tot son forces d’esquerres, amb una tendència una mica anticlerical. A més, es sabut que quan les coses no van prou bé, es fixen en nosaltres per distreure l’atenció i acontentar a les bases. Ara recordo la polèmica que hi va haver fa uns mesos amb la missa de la 2. L’actual vicepresident del gobierno va dir, clarament, que s’havia de treure. Però aquesta missa té una gran acceptació, especialment entre els malalts, però ara també per a tanta gent que prefereix quedar-se a casa. La protesta va ser tal que ho varen deixar corre. Jo diria que ara les coses també van una mica per aquí. L’arquebisbe, que de ben segur n’és conscient d’aquesta oposició, ha vingut a dir amb aquesta celebració: “encara estem aquí, no ens anul·lareu tan fàcilment…” És clar que el risc és elevat. Gran part de la població no ho ha entès així i ho ha deixat com un acte temerari i, fins i tot, prepotent.

Aposto a que aquesta amenaça de investigació quedarà en no res, com també ho va fer l’amenaça de multa. Son maniobres polítiques. I si no, temps al temps. Però lo de limitar l’assistència a cent persones… Potser haurem de fer “cita prèvia” també nosaltres.

Xavier Moretó, rector.

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 13:15h, 12 noviembre Responder

    ANTICLERICALISMO
    Lamento mucho los hechos que me hacen estar totalmente de acuerdo con el artículo de Mn. Moretò. Ya en el “Coronavirus” de 13 de Agosto de 2020, se olía algo de esto (se ensumía, decía él). Y en el comentario a ese artículo, servidor se permitía unas consideraciones sobre el anticlericalismo político y social, histórico en Cataluña, que formaba parte del alma y de las acciones de ciertos partidos. Ello me hizo recurrir al viejo dicho castellano de “¿Dónde irá el buey que no are?”. Pues, ya se ve. Da que pensar hasta qué extremos se podría llegar en ciertas circunstancias que espero que no se den nunca.
    Efectivamente, lo de la Sgda. Familia tenía que escocer a más de uno: “! Ahí es nada ¡”, que se dice en castellano. ¡Honrar a un mártir (éste sí, verdadero), muerto por milicianos de la F.A.I. a los 19 años, por ser cristiano ¡. De momento ya han conseguido aplazar otras beatificaciones programadas. No obstante, en los comentarios serios que se leen sobre este asunto, si es posible, se omiten las referencias al motivo de la celebración, por si alguien se molesta.
    Honramos a los mártires de Nerón y Diocleciano, pero nos avergonzamos de los nuestros: Pues bien, su nombre es Joan Roig Diggle. Estudiaba y trabajaba. Quería ser abogado. Vivió en Barcelona y en Masnou. Era miembro de la Federaciò de Joves Cristians de Catalunya y estudioso de la doctrina social de la Iglesia. Evangelizaba a niños y jóvenes. Llevaba la comunión a los ancianos. Tenía 19 años cuando murió el 11 de Septiembre de 1936, en la tapia del cementerio de cinco tiros. Perdonó a sus asesinos. (Extraído de internet).
    ¡Que ruegue a Dios por nosotros¡
    G.L.

Escriu el teu comentari