Coronavirus 11 maig 2020
21774
single,single-post,postid-21774,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 11 maig 2020

12 May Coronavirus 11 maig 2020

20200511 Sant Ignasi de Loiola

 

DOS REBROTS

Ahir va sortir una notícia una mica inquietant: s’han donat dos rebrots, l’un a Alemanya i l’altra a Corea. La notícia es donava una mica de passada –almenys on la vaig veure–, segurament per no dramatitzar la situació però, certament, és un “toc” d’alerta, especialment per on s’ha produït, en dos dels països que més bé ho han gestionat. En aquests llocs, ràpidament s’han encès totes les alarmes: han confinat a una part de la població i han identificat als transmissors. Fins i tot ja estan parlant de fer marxa enrere i tornar a confinar com abans. La consellera alemanya Àngela Merkel va fer un discurs a la nació per dir que seguia confiant en la gestió dels lands però advertint a la població que el virus encara hi és i que cal assegurar les mesures de protecció. En una paraula, segueix confiant en les persones, apel·lant a la seva responsabilitat. Tranquil·litat, fermesa, confiança… Bravo!

Els “tocs d’alerta” sempre va bé per no confiar-se en excés. Ens convé estar alerta. El “cert relaxament” que fa temps que estan advertint els mossos no és bo. Els sanitaris també ho diuen: “menys aplaudir cada tarda i més prendre’s seriosament les mesures de protecció!” Darrerament s’han produït uns quants episodis que fan pensar, tant de part del sector civil com del eclesiàstic…

La imatge de l’avió que anava de Madrid a les Canàries va ser impactant. Totalment ple –sense cap seient buit–, i els passatgers protestant. Però encara va ser més fort el missatge del comandant de l’avió: “está totalmente permitido viajar con el avión lleno. Al que no le guste, ya puede bajar…” Increïble.

Però no va ser menys polèmic el fet que el Cardenal Cañizares obris la catedral de València per tal que la gent pogués veure una imatge de la Mare de Déu, ara no recordo quina. Al final, davant la protesta de la gent i la situació –no permesa en temps d’alarma– la policia local va dispersar a la gent, va tancar les portes i va entrar a la catedral. Vergonyós!

A Lleida, el bisbe també va fer una missa amb gent a dins. Lleida encara està com nosaltres, en la Fase 0. Al principi es deia que seria transmesa telemàticament però després es va deixar entrar als fidels. El periodista que feia la crònica va dir que inicialment es respectaven les distàncies, però a l’hora d’anar a combregar ja no…

Aquests episodis no diuen res de bo pel que fa a la responsabilitat, especialment dels qui van al davant, ja sigui comandant un avió o –si em permeteu l’expressió– comandant l’església. No donen bon exemple. No generen empatia. Els responsables, els leaders, han de promoure aquella autoritat moral que fa que la gent els segueixi lliurement, per què saben que estan amb ells. Això és molt més efectiu que anar pel món exercint una autoritat “de ordeno y mando” com fan els militars. No mano per què puc si no per què estic per les necessitats de la gent que tinc sota el meu comandament, sota el meu lideratge. Segurament ja veieu per on vaig. Això és el que feia Jesús… La gent el seguia per què volia, lliurement, i feia el que deia, no per la seva autoritat o els seus càrrecs –no en teia cap– si no per què estava amb ells, fins i tot disposat a dona la pròpia vida per a ells i la gent ho sabia… Sant Pau també ho tenia clar: “m’he fet un més entre vosaltres per guanyar-me uns quants…” ens diu en les seves cartes.

Per això crec que és bo que, quan els leaders s’equivoquen –i a qui s’han equivocat– demanin perdó. Recordo aquell temps en que el Papa Joan Pau II va demanar perdó pels errors que va cometre l’Església al llarg de la història. Va ser polèmic, especialment en el si de la mateixa Església. Recordo que hi havia companys meus que estaven molt enfadats: “per què ha de demanar perdó? És el Papa! És l’Església!” Doncs, precisament… És una manera de recordar –i recordar-nos– que no som infal·libles, que també ens equivoquem. El Concili Vaticà II ho diu clarament: “l’Església és santa, però està formada per pecadors…” No som àngels. L’escàndol de la pederàstia n’és un bon exemple… I Sant Pau també ens ho ha deixat clar en les seves cartes: “portem un tresor en vasos de terrissa…”

Estiguem alerta, seguim les recomanacions que ens fan els metges i entesos en la matèria i siguem un bon exemple pels qui ens envolten. Ens hi va el nostre futur. Ens hi va la vida…

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari