Coronavirus 11 juny 2020
21844
single,single-post,postid-21844,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 11 juny 2020

11 Jun Coronavirus 11 juny 2020

20200611 Sant Ignasi de Loiola

UN ESTIU DIFERENT

Ja es veu a venir. Aquest estiu serà diferent. D’entrada, ja no hi hauran aquelles multituds d’estrangers per tot arreu. Per exemple, malgrat que la Sagrada Família tornarà a obrir aviat –amb entrada gratuïta pels autòctons– ja no es tornaran  a repetir aquelles cues interminables, que donaven la volta a la mansana. Els del barri contents –diuen que el barri n’ha sortit beneficiat, que han recuperat la seva idiosincràsia – però el Patronat no tant. De fet han de “re-calcular” quan podran tornar a construir donada la davallada en els ingressos… Un país que depèn tant del turisme no pot deixar de veure les coses bastant magres… Tot queda en suspens i, el primer de tot, les feines. Adéu a l’augment de l’ocupació per l’estiu. Més atur, més precarietat, més necessitat. El primer que quedarà “tocat” seran les festes. Celebrar la berbena de Sant Joan amb les platges tancades, sense petards –el hidroalcohol i el foc no s’avenen gaire– i sense reunions multitudinàries no serà el mateix. La policia haurà de fer torns dobles per vigilar-ho! Però el gran problema serà la mobilitat. Si no es pot anar a les segones residencies, si no poden venir els estrangers, malament…

Malgrat el desconfinament va arribant, la majoria estem en una situació de impàs. No sabem ben bé que fer. A la parròquia, intentes fer alguna reunió –ara, en fase 2, ja ens podem trobar fins a 15 persones en una sala gran– però tot son excuses. Alguns venen recomanats pels seus parents i metges: “no hi vagis!”. I segurament tenen raó. El risc continua essent elevat. Molts ja donen per fet que en tornar de l’estiu hi haurà un rebrot. Els sanitaris diuen que ara ja no ens agafarà desprevinguts però que potser no tindran prous forces per afrontar-lo… La majoria diuen que fins que no hi hagi una vacuna, tot serà provisional. La frase és: “ens haurem d’acostumar a conviure amb aquest virus durant molt de temps…” Seguim en la incertesa i la inseguretat. Anem una mica “a les palpentes”.

Sant Pau parla en les seves cartes d’incertesa i d’inseguretat. Ell ho refereix a ser cristià. Creure –diu Pau– és com mirar en un mirall poc clar, com viure en la tenebra. I si Pau ho diu, ell que va “veure” Jesús camí de Damasc, vol dir que sap de què parla. La visió que ell va tenir era real però no va saber explicar-la. Molts diuen que va caure del cavall. Per començar, dubto molt que anés a cavall. Això només ho feien els rics. Els Fets dels Apòstols no en diuen res. Però la idea si és bona: va ser una experiència forta, intensa i, sobretot, real. Va ser prou intensa per fer-lo canviar de vida: de perseguir als cristians o difondre l’evangeli. Déu ni do!. Però, malgrat aquesta “claredat” diu que creure és com viure a la tenebra… Interessant, no?

Viure en la incertesa i en la inseguretat com ho estem fent la majoria pel que fa a aquesta pandèmia no ha de ser obstacle per l’esperança. El mateix Pau ho diu en les seves cartes: “jo sé de qui m’he fiat!” Això vol dir que en els moments de dificultat –i ell en va passar de molt grosses– recordava quan hi veia clar, segurament la seva visió de Damasc. Diuen els estudiosos de Pau que això és el que, d’alguna manera, “travessa” tots els seus escrits. I això és el que transmet: esperança enmig de la desolació.

Què nosaltres siguem també motiu d’esperança enmig del desencís. Llavors serem llum enmig de la foscor.

 

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro
    Publicat 15:08h, 14 junio Responder

    Una posible solución podría ser convocar reuniones de pocas personas, al aire libre .Con mascarillas y «guardando las distancias» el riesgo sería menor. Lugares adecuados podrían ser las plazas Gaudí o Sgda. Fmiliia. junto a Mallorca, que, a ciertas horas y sin turistas, no tienen mucha gente.
    Por cierto. No entiendo como,, al nivel que correspondiera, diocesano, de arciprestazgo, o parroquial, .no se ha podido pactar la celebración de «misas de campaña», o,( para no herir susceptibilidades), misas al aire libre, que podrían ser más seguras, con las condiciones antes citadas.
    En nuestro caso, aprovechando la itinerancia de nuestro altar, podría ser colocado en la puerta de la calle, la misa podría ser seguida, con nuestra megafonía desde la calle,
    Creo, quizás ingenuamente, que en esta ciudad cortar durante una hora una calle, a una hora conveniente, fuera ningún problema, Se podría de así paliar la «sequía» de
    comuniones que estamos padeciendo .
    Pido disculpas de antemano, si lo que propongo es disparatado. Gracias.
    G.L.G.

Escriu el teu comentari