Coronavirus 10 maig 2020
21770
single,single-post,postid-21770,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 10 maig 2020

11 May Coronavirus 10 maig 2020

20200510 Sant Ignasi de Loiola

EL FUTUR  QUE VE

Cada cop hi ha més gent que diu que –quan tot això s’arregli– les coses ja no tornaran a ser com abans. La “nova normalitat” serà nova però ja no tindrà res a veure amb la “normalitat” d’abans. Jo també ho crec. Em sap greu contradir a una persona tan formada com el nostre rei, que, ràpidament va dir que entre tots tornaríem a la vida d’abans. “Lo siento, su majestad, però se equivoca. Nada será como antes”. La majoria d’analistes diuen que, fins i tot –o sobretot– l’economia serà diferent.

Ahir vaig llegir una entrevista que li varen fer al economista Xavier Bru de Sala, aquell de les americanes de colors. És una mica pintoresc, però s’ha de reconèixer que en sap i que –contràriament al que fan la majoria d’economistes– parla clar. Em va agradar per què va dir coses interessants i sense embuts. Per exemple, que malgrat que ell no n’ha estat mai partidari– l’estat –valgui la redundància– haurà d’intervenir “fort i ràpid”. En aquest sentit va dir que, potser els Estats Units no ho han fet gaire bé en la gestió de la pandèmia però lo de injectar ràpidament diners –i en una gran quantitat– si que ha estat bé. Europa no ha actuat amb la mateixa rapidesa. Potser, fins i tot, s’hauria de nacionalitzar alguna empresa que està a punt de fer fallida. També va dir que canviarà la manera de treballar i –com a conseqüència– el lloc on viure. “Per què viure a Barcelona quan puc viure en un altre lloc i més barato i treballant des de casa?” Això implica menys mobilitat, menys cotxes, i potser menys contaminació… Tampoc caldrà fer tantes macro-reunions de gent. Les podrem fer virtualment. Menys avions… Potser el turisme també serà diferent… Menys vaixells… La globalització també queda qüestionada. “No anirem –diu Bru de Sala– a una economia autàrquica –tipus Trump– però potser s’acabaran les deslocalitzacions. Hi hauran coses que ja no les haurem d’anar a comprar a la Xina o Corea. Les tornarem a fer aquí”. I va posar l’exemple de les mascaretes i respiradors. Ara ja les fem aquí…

També va fer una comparació que em sembla interessant: “la situació que ve s’assemblarà  molt a la postguerra…”Es referia a la II Guerra Mundial, no a la Guerra Civil.  Aleshores es va idear un pla –el Pla Marshall– per reactivar l’economia europea, totalment desfeta després de la guerra. Es varen injectar molts milions, el deute va augmentar espectacularment, però Europa es va recuperar en cinc anys. “Doncs ara –diu ell– s’haurà de fer el mateix… Un nou Pla Marshall”

En definitiva, “ja cal que ens posem les piles”. Serà una autèntica revolució, que ens afectarà en tots els nivells, no només l’econòmic. Tanmateix, ja sabem que el nostre món gira al voltant de l’economia, fins i tot la salut… Ho veiem sovint en la polèmica del desconfinament. El dilema salut-economia “plana” arreu i en alguns llocs guanya la segona…

Les revolucions sempre han marcat la historia de la humanitat. En el nostre àmbit cristià, també varem fer la nostra petita –o gran, segons es miri– contribució a la història. La irrupció del cristianisme ho va canviar tot. D’entrada, va aconseguir arraconar el paganisme, una cosa que semblava impossible.

Fa poc varen tornar a passar tot un seguit de reportatges per la tele. Porten per títol: “el cristianismo: de los orígenes hasta Constantino”. Son de la BBC anglesa i els presenta un catedràtic d’Història d’Òxford. Us els recomano. Els podeu trobar per Internet. En un dels episodis el presentador va venir a dir que gràcies a l’imperi Romà el cristianisme es va estendre tan ràpidament. El més determinant va ser, sens dubte, la conversió de l’emperador Constantí. Al darrera seu es va convertir tot l’imperi! Però també va ser important –va dir el presentador– l’estructura i estabilitat del mateix Imperi Romà. En un moment determinat va arribar a dir que els cristians –malgrat les persecucions– no anaven en contra de l’imperi, ans al contrari. Fins i tot pregaven per què perdurés… La seva estabilitat -deia– els afavoria, ajudava a difondre les seves idees… I pel que fa al paganisme, hi ha una frase que em va fer pensar: “antes del critianismo, el paganismo estava tan extendido que se solia decir que había tantos dioses que, por la calle, era más probable encontrate con un dios que con una persona…” Amb la irrupció del cristianisme tot va acabar, no en va quedar res del culte als déus. Una autèntica revolució…

A mi m’agrada molt la frase de l’Apocalipsi: “heu aquí que ho faig tot nou!”. Es referia a la novetat que ve de Déu. L’Apocalipsi –ja ho sabeu– és un llibre adreçat a comunitats cristianes perseguides –les set esglésies– i que, sobretot, els hi vol donar esperança. És un llibre que ens ve a dir –també a nosaltres– que, malgrat pugui semblar el contrari, el bé sempre guanya davant el mal del món i que només el que és de Déu perdura. I també diu una cosa importantíssima: “ara és el temps de la salvació –el kairòs en grec–, ara és el moment!” De fet, aquí està l’actualitat de la nostra fe…

No perdem l’esperança! Ens en sortirem. Però el futur serà nou. Mirem d’estar oberts i ben disposats a canviar. Haurem de deixar d’enyorar temps passats i saber mirar endavant, amb les forces renovades…

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari