Coronavirus 10 abril 2020
21595
single,single-post,postid-21595,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 10 abril 2020

11 Abr Coronavirus 10 abril 2020

20200410 Sant Ignasi de Loiola

MASCARETES I TESTS

Darrerament s’ha endegat un gran debat entre els polítics –fins i tot una rivalitat– per veure qui és més eficient, qui és el primer en obtenir mascaretes i tests. D’alguna forma els malalts –fins i tot els morts– ja no estan tant d’actualitat. Ara que sembla que les xifres d’afectats i de morts està baixant, que tothom ja “es veu les orelles” amb el des confinament, ara tornen a sortir les rivalitats. En això els polítics en son especialistes. Fins i tot els hi ha que utilitzen la situació per assolir antigues aspiracions que abans no podien assolir. És el cas –un cop més– del president Trump. Aquest home és un prodigi! Ara se les ha empescat per anular definitivament el dret d’asil dels immigrants, sobretot els qui venen de Mèxic, i tancar fronteres, fins i tot fent devolucions “en calent”. També ha amenaçat a l’OMS de retirar-los la seva aportació econòmica. L’OMS, que és la única organització internacional que vetlla directament pel bé de la salut al món! El seu president ja li ha respost amb contundència i –amb una enèrgic i clar anglès– li ha dit que “no s’ha d’utilitzar aquesta crisi per assolir interessos particulars, que hem de cercar el bé de la humanitat!”. Com és possible que haguem arribat a aquests extrems? Com pot ser que davant una crisi humanitària d’aquestes proporcions encara estem pendents de coses de tan poca volada? Sempre igual: els particularismes, la individualitat, l’interès de partit, la immediatesa, el benefici fàcil –si cal a costa de l’altre–, l’aprofitament que porta a la corrupció… S’han descobert persones que han volgut enriquir-se amb al venda de mascaretes, apujant els preus!. Potser és hora de canviar. De fet, estan sortint líders que ja no tenen aquest estil… Avia’m si es contagia! Seria una pandèmia positiva!

En altra temps hi havia gent que reaccionava davant actituds com aquestes. Estic pensant els teòlegs de l’alliberament –Jon Sobrino, Ellacuria, Oscar Romero, Pere Casaldaliga– que se la jugaven per denunciar les injustícies. Alguns han mort per fer-ho… Recordo que al inici del pontificat d’aquest Papa, quan –precisament– el president Trump va decidir posar un mur de separació entre els Estats Units i Mèxic –obligant als mexicans a pagar-ho– va dir-li: “això no és cristià!” La que va armar! El Trump es va posar com una moto! Ara el Papa no “piula” tant… El duen haver assessorat convenientment. Llàstima! Necessitem profetes que denunciïn als injustos del món i la injustícia que provoquen. Jesús ho feia…

Jesús es va trobar sovint amb aquestes actituds. Una de les denuncies més fortes que fa davant el poble i acusant directament a les autoritats religioses és la relativa al Temple de Jerusalem. El Temple –com deia un professor que vaig tenir– era un gran negoci… Comerciaven amb tot! I els animals que la gent oferia “engreixaven” als seus custodis, els fariseus. “Allò semblava un escorxador!” deia el meu profe. S’atipaven de la carn dels sacrificis! A voltes, la gent oferia tot el que tenia. La majoria eren pobres… El Temple fins i tot tenia moneda pròpia! I és clar, com que la moneda romana era impura, no la podies ni tocar… Però no els va fer res d’ensenyar-li a Jesús una moneda romana per posar-lo a prova, comparant Déu amb l’emperador, com varem veure fa uns dies…

El Temple tenia les portes d’entrada –unes portes enormes– d’or massís! Jesús –davant aquesta magnificència– els hi diu als deixebles: “veieu tot això. Doncs no en quedarà pedra sobre pedra. Tot serà destruït…” Efectivament, a la Guerra Jueva –sobre l’any 70dC– els romans entraren a Jerusalem i la van arrasar, enduent-se –com feien sempre– tots els tresors –que eren molts– cap a Roma. Prèviament, varen fer una tanca altíssima que envoltava la ciutat per tal que no en sortís ningú. Molts van morir de fam… Entre els tresors hi havia l’Arca de l’Aliança que contenia les tauletes dels deu manaments… Als romans no els deuria dir res el seu contingut, però l’Arca era d’or massís…

Segurament, l’evangelista està reflectint el que aleshores estava passant i no té problemes en posar-ho en boca de Jesús. El missatge és el mateix de l’Apocalipsi: “les glòries humanes passen, no perduren. Només el que és de Déu perdura” El salmista també es contundent en aquest sentit. Hi ha una frase lapidària dels salms que diu: “l’home no dura en els honors. És com el bestiar, del qui no se’n parla més…” Ho acostumem a resar a les vespres.

Avui és Dissabte Sant. És un dia dedicat a la contemplació i l’espera. No es pot fer cap celebració. Tampoc la podríem fer… Teòricament, només es pot portar la comunió als malalts. Si ahir contemplàvem Jesús morint a la creu, avui és com si estiguéssim esperant als peus del sepulcre el que està a punt de passar…

Si no estiguéssim confinats, avui aniríem a l’església i celebraríem la gran Vetlla Pasqual, el dia més important de l’any. Aquest any no ho podem fer. El bisbat ens ha ofert la manera de fer-ho privadament, sense fidels. Em sap greu però jo no ho faré. Faré les pregàries i punt. De fet, els qui van a la Vetlla Pasqual –igual que amb els oficis d’aquests dies– queden dispensats de fer-les. Això vol, dir que unes “valen” per les altres, no?…

En aquests dies penso molt en els malalts que tenim als hospitals (tant els normals com els de campanya), en les UCI’S i els CAP’S, en les residències i en les cases. Penso en els magnífics sanitaris i metges que estan “donant la pell” per a ells i elles, i ens els familiars que ni tan sols poden dir adéu als qui s’estan morint… Per a ells em quedo a casa i prego. Ells tampoc poden anar a la Vetlla Pasqual…

Avui o demà escoltarem –o, més aviat, llegirem– el fragment de l’evangeli de la tomba buida. Pere i el deixeble estimat –segurament Joan– entren al sepulcre però no veuen a Jesús. Podien haver dit: “se l’han endut” però, davant l’absència, diuen: “ha ressuscitat!” Una absència més forta que quan vivia amb ells… És un relat pensat per suscitar la fe.

Nosaltres ho creiem: ha ressuscitat! Aquesta és la nostra fe!

Xavier Moretó, rector.

1Comentari
  • Joan Garrit i Bruguera
    Publicat 10:28h, 11 abril Responder

    Doncs si, ha resucitat, ningú ho va veure, pero aixi ens ho diu la Fe.,Les aparicions de Jesús, al Cenacle amb els apòstols i Maria, als deixebles d’Emaus,,en donen fe. Aquesta nit, amb el Lucernari, veurem el Ciri Pasqual, el diaca, anuncia “la Llum de Crist” signe de resurrecció. Doncs que aquesta Llum victoriosament, ens guiï, i ens defensi del mal, preguem units tots, dien “… en donem gràcies” amb Ell, resucitem tots, segur, ben segur, que ens eliberara del mal,,com ho va fer tantes vegdes, amb el cec, amb els leprosos,,i altres, Bona i Santa Pasqua a tothom.

Escriu el teu comentari