Catalunya Cristiana
20249
single,single-post,postid-20249,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Catalunya Cristiana

25 Mar Catalunya Cristiana

Catalunya Cristiana març 2018

 

SER LLUM EN LA VELLESA
 
“Què vol dir ser llum per els altres?” Aquesta pregunta la vaig fer un dia a la missa familiar de la parròquia. Els hi vaig fer als nens que hi varen assistir, en començar la homilia “dialogada”, i un d’ells –espavilat com ell sol– em va contestar: “doncs ser llum és… deixar els llàpissos de colors al company, ajudar al qui té problemes amb les mates, compartir el “bocata”, estar content…” Perfecte. A voltes els nens ens ensenyen directament el més bàsic de nostre ser cristià. Però quan els grans aconseguim fer això en la nostra vida –i encara més des de l’experiència dels anys– estem fent alguna cosa més que donar “bon rotllo” com diuen els joves –i els nens–, estem testimoniant un estil de vida. Mn Bajo, en el temari d’enguany, ens ho diu clarament: “podem ser llum per aquells que van cercant el seu camí a través de l’experiència deles persones grans…” És la llum que neix de l’experiència viscuda, de la saviesa acumulada, de la vida i de la fe. I segueix: “tenim en Jesús el motor que encén qualsevol llàntia”… “està en nosaltres ser “llum” i no permetre que els altres visquin en la foscor..” Tot plegat em recorda molt –ara que s’apropa la Pasqua– la Vetlla Pasqual, especialment el començament, una celebració plena de simbolisme… i de llum. D’alguna manera és la llum que il·lumina el nostre camí. Val la pena reflexionar al voltant del sentit que té aquesta llum pels cristians. La llum del Ciri Pasqual és la llum del Crist ressuscitat, una llum que brilla enmig de la foscor –la de cadascú i la del món– i que encén la nostra pròpia llum –la de les nostres petites candeles–, una llum feble i tremolosa, com la nostra fe, però real i comunitària. Quan totes les candeles estan enceses ens podem veure la cara els uns al altres… Què és ser llum per els altres des de la nostra fe? Doncs és fer com Ell, sobretot amb els qui menys tenen. Quan som capaços de sortir de la nostra comoditat i donar-nos estem essent llum per nosaltres i pel món. Un tema aquest molt quaresmal.

 

Precisament, l’altre dia vaig veure un anunci curiós. A voltes és bo fixar-se en la publicitat per adonar-se de la diferència de valors. L’anunci deia: “no t’estiguis de les coses que t’agraden!” i l’il·lustrava amb dues fotos: un plat de sopa calenta i un “bocata” boníssim. De ben segur que penseu: un restaurant. Doncs no: era una clínica dental!“Molt adient per la gent gran”, vaig pensar. De ben segur que aquesta era la intenció…

 

Fa poc un jove em va preguntar pel mòbil: “què és això del dejuni?” I li vaig dir: “Doncs es estar-se d’alguna cosa que t’agrada, és passar una mica de gana i pensar en els qui passen gana sempre…” I com que es tractava d’un jove que prega –que també n’hi ha– li vaig dir: “…i portar a la pregària el teu petit sacrifici i oferir-lo pels qui no tenen…” Llavors em va preguntar: “I quan és fa?” “Per Quaresma, especialment el divendres, el dia que el van crucificar…” “Ah, doncs ho faré!” em va contestar tot content. I diu el profeta Isaïes: “si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s’alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia” (Is 58,10)

 

Bona Pasqua!

 

Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent de Barcelona
Publicat a Catalunya Cristiana el 24 de Març de 2018

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari