Catalunya Cristiana
20369
single,single-post,postid-20369,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Catalunya Cristiana

04 Jul Catalunya Cristiana

20180701-Catalunya Cristiana

 

EL LLEGAT DE LA NOSTRA VIDA

El darrer capítol del Temari de Vida Creixent d’enguany porta per títol “deixar el món millor que l’hem trobat”. No hi ha dubte que, a mesura que anem perdent les forces, tenim més present la fi dels nostres dies. És llei de vida… Què quedarà del nostre pas per aquest món?

No hem de tenir por de parlar de la mort. Els cristians no podem caure en el tabú del món. Vivim en una societat que dissimula i amaga la mort, què fa com si no hi fos, però és una realitat que no podem obviar, sobretot nosaltres els cristians. Només cal adonar-se que mentre a la ciutat s’amaguen els cementiris –darrera murs i mampares que només tapen– els cartoixos, per exemple, posen el cementiri al bell mig del claustre! Els monjos el veuen cada matí! Quin contrast. Hem de poder parlar de la mort en els nostres grups pe la senzilla raó de que ens porta al “moll de l’ós” de la nostra fe: la resurrecció. Jesús ens ha deixat un gran missatge d’esperança: “us guardaré un lloc amb el meu Pare, on no hi haurà més patiment ni més mort”. Hi ha d’altres cites que també ens poden ajudar: la de Pau: “jo sé de qui m’he fiat…”o la frase de Simeó: “ara Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, els meus ulls han vist al salvador…” o el “quedeu-vos amb nosaltres, que ja es fa tard” dels deixebles d’Emmaús, o “creure és viure anticipadament allò que esperem” d’Hebreus. Recordo un professor de la Facultat que ens va dir: ”quan arribem allà d’alt direm: això em sona…”

Fa uns dies vaig rebre un missatge per watsapp que em va fer pensar. Es tractava d’un metge que estudia les experiències que en diuen “post-mortem”, és a dir, les de persones que entren en coma i, en tornar a la vida, expliquen les visons que han tingut. Hi ha metges que creuen que son producte d’una reacció química quan es mor el cervell. Tanmateix en el cas que explicava el malalt tenia consciència, un altra consciència, amb la mort cerebral ja diagnosticada. La mort que dóna pas a un altra nivell de consciència… Per què no?

 

Xavier Moretó Consiliari de Vida Creixent
Publicat a Catalunya Cristiana el diumenge 1 de juliol de 2018

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari