CATALUNYA CRISTIANA
20324
single,single-post,postid-20324,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

CATALUNYA CRISTIANA

06 Jun CATALUNYA CRISTIANA

20180527-Catalunya cristiana

 

LA PRESÈNCIA DE DÉU EN ELS MÉS GRANS

El novè capítol del temari d’enguany té un títol molt suggerent: “en la nuesa del cor trobar Déu”. Jo encara en diria més: trobar Déu en l’absència… St Agustí deia que, després de cercar Déu en totes les filosofies, s’havia adonat que Déu era en ell, dins seu. ”Més a prop que jo mateix”. I St Joan de la Creu diu en el seu Càntic Espiritual: “nada, nada, nada, nada,…” És l’experiència de buidor, d’absència. És l’experiència de Jesús a la creu: “Pare, perquè m´has abandonat?”

On és Déu? Cal educar la fe i la sensibilitat per adonar-nos de la seva presència. Amb l’edat ens anem adonant que Ell hi és però d’un altra manera. Cal saber copsar “la música de Déu” que deia Beethoven. Una presència discreta però real. Déu és aquell “vent suau”, aquell “ventijol” d’Elies, molt eloqüent davant aquells que troben a faltar un Déu espectacular, contundent, que intervé, precisament davant el mal:

“Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor.” Aleshores s’aixecà un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol. Després del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell foc. Després del foc es va alçar el murmuri d’un ventijol suau. En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell…”

1Re 19, 11-13

Elies es tapa la cara perquè havia vist Déu i veure’l era morir…

També ens pot ajudar recordar quan “hi veiem clar”: un recés, una experiència propera… “Jo sé de qui m’he fiat” ens diu St Pau, és a dir, “jo recordo quan hi veia clar, ara que potser “no les tinc totes”…

Finalment, un lloc privilegiat de presència de Déu és la pregària. Pregar es entrar en comunió amb Déu. Dedicar un temps a la pregària personal ens ajuda a mantenir la seva realitat durant tota la jornada, és a dir, fer de la nostra vida una presència, la més gran –i discreta– de totes…

 

Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent de Barcelona

Publicat a Catalunya Cristiana el 27 de Maig del 2018

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari