Catalunya Cristiana
20203
single,single-post,postid-20203,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Catalunya Cristiana

27 Feb Catalunya Cristiana

Catalunya Cristiana

 

LA JOIA DE COMPARTIR DELS MÉS GRANS

 

El capítol 6è del temari de Vida Creixent d’enguany tracta la qüestió del compartir. No hi ha dubte que és un tema de molta actualitat, sobretot en un món com el nostre, on es palesa una certa tendència a l’individualisme o, si més no, a “d’altres propostes de felicitat” que sovint apel·len a un mateix, al nostre “jo”. “Gaudeix el moment”, “passa-t’ho bé”, fins i tot amb solucions tan particulars com gastar i consumir per sortir de la tristor i el desencís. Vivim en una societat de consum que sap que tendim a gastar per naturalesa. Però nosaltres no cerquem aquesta felicitat, si més no, sabem que això no dona l’autèntica felicitat…

 

Hi ha un gaudi que ve del donar-se. Hi ha un goig que neix del cercar el bé de l’altre, sense obtenir necessàriament un benefici propi, fins i tot renunciant al propi bé, la qual cosa tampoc la societat acaba d’entendre… Jesús feia això. Se’l coneixia perquè feia el bé… i la gent el seguia. Ja ens ho diu Lluc en el Fets dels Apòstols: “…recordeu les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.” (Ac 20,35) Entrar en aquest dinàmica demana fer un “canvi de xip” com es diu ara, demana un passar del pessimisme –sovint present entre els més grans– a la contemplació positiva de la vida. Es tracta de veure més el got mig ple que el mig buit. Quan un és capaç de deixar-se de mirar el melic –les malalties, els metges, les mancances,… tan recurrents al començament de les nostres reunions– i veure més enllà, de forma positiva, “donant més vida als anys”, com ens diu Mn Bajo, llavors estem recuperant la pròpia vida, ens rejovenim… I això es pot manifestar en les coses més petites. Si en lloc de dir: “quin dia més dolent, no para de ploure” diem “que bé que plogui tant, realment ho necessitàvem…” estem renaixent un mica més i potser, fins i tot, aconseguirem un somriure.

 

Tanmateix, on aquesta actitud ja és definitiva és quan som capaços de mirar enrere en el temps i donar gràcies per tot el que tenim i fer-ho des de la fe. Ens diu l’autor del nostre temari: “en els bons records roman sempre la bellesa i la bondat que s’ha experimentat, com un tresor interior que ningú no ens pot arrabassar…” Que un  dia puguem dir com fa el salmista: “Com podria agrair al Senyor tot el bé que m’ha fet?” (Salm 116, 12) En la nostra reunió d’animadors vàrem quedar que si aconseguíem que els membres dels nostres grups entressin en aquesta dita, se la fessin seva, ja podíem tornar cap a casa. Feina feta! Son frases que queden per sempre. De fet, podríem dir que son fruits de vida per sempre… No és això la fe? Com ens diu l’autor de la Carta als Hebreus: “la fe és viure anticipadament allò que esperem”? (He 11,1)

 

 
Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent de Barcelona
Publicat a Catalunya Cristiana el 25 de Febrer de 2018

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari