CATALUNYA CRISTIANA
20040
single,single-post,postid-20040,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

CATALUNYA CRISTIANA

23 Ene CATALUNYA CRISTIANA

Catalunya Cristiana. Nou article

 

LA FELICITAT DE LA GENT GRAN

 

El capítol 5è del temari d’enguany de Vida Creixent tracta de la felicitat. Parlar de la felicitat –sigui quina sigui l’edat– sempre corre el risc de caure en una certa idealització, com quelcom molt bonic però que mai s’acaba de realitzar. Potser per això l’autor del nostre temari comença amb el text de les benaurances. Les benaurances sovint s’han entès –i també explicat– com una mena de “fites”, com uns objectius que ens proposem però que mai acabem d’assolir. Llavors és quan sorgeix una certa frustració precisament per això: queda molt lluny, mai hi acabem d’arribar. Error. Les benaurances no son fites si no camins, camins de felicitat que ja estem començant a viure! Com ens diu l’autor de la Carta als Hebreus: Creure és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem” (He 11, 1) És el que teològicament rep el nom de “tensió escatològica”. És el “ja” però “encara no”. Ja vivim realitats del cel, però encara no del tot… Per tant, podem dir que ja estem vivint les benaurances, no cal esperar un moment ideal que sembla que no arribi mai… En conseqüència podem dir que “ja” som benaurats –encara que no del tot– i aquesta és, precisament, la nostra felicitat. Tant de bo visquéssim així la nostra fe! En sentim feliços pel do de la fe? Amb el temps –i a mesura que ens fem grans– ens adonem de les coses que son realment importants i de les que no ho son. Aquesta n’és una i ho hem de mostrar en la nostra vida.  Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res.” (Fl 4, 4-6)

 

A part de les benaurances, el tema 5è també té una part molt interessant, sobretot per parlar-ho en els nostres grups. En la reunió d’animadors de Vida Creixent ens varem proposar tractar-ho “obligatòriament”. És una carta, una mena de decàleg que els Papa Francesc ens deixa, una mena de recepta per a la felicitat: viu i deixa viure, donar-se als altres, jugar i estar pels infants, respectar al que pensa diferent… Unes bones fites –això si que ho és– per a ser feliços. En la reunió ens varem aturar una mica més en aquesta darrera. El Papa ens diu: “cal activar el diàleg des de la pròpia identitat, sense ofendre l’interlocutor…” Després de tot el que hem passat aquest any ens cal recordar que el respecte i la tolerància son camins de felicitat. Un altra cop –com és lògic– va sortir el tema social que estem vivint i un altra cop varem recordar que el cristià no pot viure en un món apart, desentenent-se del món i els seus problemes. Com deia l’il.lustre teòleg Karl Barth, “els cristians hem de dur la Bíblia en una mà i el diari sota de l’altre braç”. Ho deia en el sentit  que no podem viure dues vides, la religiosa i la real separadament, sinó que vivim una sola vida. Cal viure la realitat sota la llum de la Bíblia i llegir la Bíblia segons els signes de cada temps. Aquesta també és la nostra felicitat. Vivim la fe arrelats al món i al costat de les persones, sobretot les que més pateixen. Ja ho diu el llibre dels Fets dels Apòstols, justament relaciona-t’ho amb la felicitat: recordem les paraules de Jesús, el Senyor: “Fa més feliç donar que rebre.” (Ac 20, 35)

 

Xavier Moretó, consiliari de Vida Creixent
Publicat Per Catalunya Cristiana el 28 de gener de 2018

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari