CATALUNYA CRISTIANA
20021
single,single-post,postid-20021,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

CATALUNYA CRISTIANA

03 Dic CATALUNYA CRISTIANA

Catalunya Cristiana. Nou article

 

LA SUPERACIÓ DE LES DIFICULTATS DEL MÉS GRANS

 

El proppassat dijous 14 de Gener, en la darrera reunió d’animadors de Vida Creixent abans de Nadal, parlàrem del 4rt tema del temari d’enguany. Com sempre, un tema molt suggerent (i suggeridor): “encoratjats davant les dificultats” Certament, tots tenim –tant si som grans com si no– dificultats en la nostra vida. Tanmateix, quan s’arriba a certa edat, sembla que els obstacles siguin més grans o, fins i tot, insalvables. Com ens diu Mn Bajo: “sovint ens paralitzem i no sabem com superar els obstacles, ni com afrontar els problemes…” i afegeix: “en una societat que entronitza la joventut i etiqueta les persones grans segons paràmetres administratius i no funcionals, és important recordar que (els més grans) no només han guanyat en anys sinó també en qualitat…” I aquí rau la base del que anomena “capacitat de resiliència”, que és una combinació de resistir i ser flexible per tal d’assolir aquesta millora. La resiliència seria –en paraules de l’autor–: “la capacitat de l’ésser humà que li permet superar la dificultat i aprendre d’ella…” Vist així, a mesura que acumulem anys, podem millorar també en qualitat de vida, malgrat les mancances –sobretot físiques– que ens sobrevenen… Una bona recepta. Certament la vida ens ensenya i quan som capaços de superar les proves ens fem més forts. El mateix autor del temari, encapçala aquest tema amb el text de Sant Pau de 2Co 12 i la cèlebre frase “només em gloriaré en les meves febleses” i “perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort…” Pau treu força de la seva feblesa i fa experiència de l’ajut que rep de Déu en la seva missió d’anunciar l’evangeli. Per tant, també hi ha una “resiliència espiritual”. És l’experiència del qui troba en Déu la capacitat per superar les dificultats. Un altra cop Sant Pau ens dona la clau: “em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort” (Fl 4, 13) I com ens diu Pere a la seva 1ª carta: “Tot això us dóna una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d’entristir per poc temps proves de tota mena;  perquè si l’or, que es fa malbé, és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada, i així es farà mereixedora de lloança, glòria i honor el dia que Jesucrist es revelarà” (1Pe 1, 6-8) Un missatge molt propi de l’advent, tot preparant-nos pel Nadal.

 

Tanmateix, les dificultats no les podem referir només a l’àmbit personal com acostumem a fer (recordem la típica “repassada” de malalties, metges i hospitals en començar les nostres reunions…) També estem vivint una situació difícil a nivell social. A la reunió d’animadors en varem parlar i des de Vida Creixent pensem que es bo que això es tracti en els grups. Els cristians vivim enmig del món i no ens podem aïllar dels problemes i de les situacions que l’afecten. El Concili Vaticà II ho diu clarament: “el goig i l’esperança, el plor i l’angoixa de l’home contemporani, sobretot el dels més pobres i de tota mena d’afligits, son també goig i esperança, plor i angoixa dels deixebles del Crist…” (Gaudium et Spes nº1) Entre nosaltres hi ha persones afligides per tota aquesta situació que vivim a Catalunya. No podem fer com si no anés amb nosaltres i, respectant totes les posicions, hem de saber-ne parlar i ser llum de pau i esperança enmig del conflicte.

 

Ah, i Bon Nadal! Fa poc, el pare Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, va dir aquesta frase al final de la seva homilia: “Que ningú ens prengui la nostra pau!” Repeteixo, Bon Nadal
 
Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent de Barcelona

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari