Catalunya Cristiana
20558
single,single-post,postid-20558,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Catalunya Cristiana

30 Sep Catalunya Cristiana

20180930 Catalunya Cristiana

 

EL PAPA JOAN XXIII, EL PAPA BO

 

Encetem un nou curs de Vida Creixent i amb el nou curs comencem un nou temari. Agraïm la col·laboració del P. Renau, jesuïta, que ha acceptat l’encàrrec de elaborar aquest temari. El títol és molt indicatiu del seu contingut: “testimonis de Jesucrist al segle XX”i el primer del testimonis també és molt suggerent: Joan XXIII.

 

El Papa Joan –el Papa bo com se’l coneixia popularment– ha estat una de les figures més importants del Segle XX. La seva rellevància li ve sobretot pel fet d’haver convocat el Concili Vaticà II. Com ens diu el nostre autor només començar, en la presentació: “el Concili Vaticà II va representar una ventada important del Sant Esperit a la nostra Església…”

 

Tanmateix, el Papa Joan –la seva vida, el seu tarannà, la seva inspiració– pot ser una bona ocasió per aprofundir en el Misteri de la mateixa Església. Així ho varem comentar en la nostra primera reunió d’animadors de Vida Creixent. Només adonar-nos de les circumstàncies que varen rodejar el seu nomenament com a Papa ja pot ser revelador. Certament Joan XXIII va ser triat com a “Papa de continuïtat”. Una persona gran, senzilla, en els temps que imperaven en l’Església, una Església entesa com a “societat perfecte” –definició que venia del Vaticà I–, tenia al darrera la intenció clara de que tot continués igual. “Vostè resi, passegi pel jardí, i nosaltres ens ocuparem de tot” li deien els cardenals de la cúria. I vet aquí que convoca un Concili! Val a dir que ni ell mateix podia sospitar l’abast d’aquella decisió. El Papa Joan no va viure prou per veure’l acabat però va ser el seu successor, Pau VIè, un intel·lectual, el qui el va acabar. Potser era el que calia. Però també el Papa Pau va tenir els seus dubtes…

 

Tot plegat ens pot ajudar a acceptar la realitat –fins i tot la naturalesa– de la mateixa església, un element aquest que a voltes tant ens costa de entomar. “Jo crec en Jesús però no en l’Església” sentim sovint. Potser hi ha quelcom més que no veiem i que ha ajudat a l’Església a tirar endavant, especialment en els moments més crucials de la seva història…

 

Xavier Moretó Consiliari de Vida Creixent
Publicat a Catalunya Cristiana el diumenge 30 de Setembre de 2018

 

 
Sense comentaris

Escriu el teu comentari