CATALUNYA CRISTIANA
19937
single,single-post,postid-19937,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

CATALUNYA CRISTIANA

05 Nov CATALUNYA CRISTIANA

Catalunya Cristiana. Nou article

LA PAU INTERIOR

 

El tema de la pau és una qüestió d’aquelles que sovint tenim “a flor de llavis”. Sempre n’estem disposats a parlar-ne, sempre estem a punt per desitjar-la. Ara que ja ens prepararem per celebrar l’advent, temps de pre-Nadal, ja ens disposem per desitjar la pau a tothom, Quan arribi cap d’any, tots ho farem. Però, de quina pau parlem? Evidentment, d’entrada, de la pau com a sinònim d’absència de conflictes, pau en tant que no-violència. Malauradament, fa poc vàrem fer experiència de tot el contrari: la violència explícita, gratuïta, desmesurada, brutal… Aquelles imatges de les càrregues policials de l’1 d’Octubre difícilment les oblidarem… D’això també és important que en parlem en els nostres grups. Els cristians no hem de viure en una “bombolla”, ni que sigui religiosa, especialment quan es trepitgen els drets de les persones… No ens podem escudar en el “nosaltres no venim a fer política”. Com diu el Concili: “les alegries i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps, son les nostres…” (GS 1) No oblidem que Jesús va denunciar sovint la injustícia i es va oposar a la Llei establerta…

 

Tanmateix, en el capítol 3 del nostre temari, Mn Bajo ens parla d’un altra pau: la interior, la que es juga dins de cada persona, si és que es té… Perquè no sempre aconseguim ser persones de pau. La pau comença en cadascun de nosaltres i no sempre l’assolim. Però si som persones de pau, la sabrem transmetre. És una mica com el perdó: si ens sentim perdonats –especialment per Déu–, també sabrem perdonar. I si sabem perdonar-nos a nosaltres mateixos –un aspecte que sovint no considerem–, encara podrem perdonar més i millor.

 

En la reunió d’animadors de Vida Creixent vàrem prendre el compromís de anar endinsant als grups, mica en mica, en la idea de la pau per arribar, finalment, a la pau interior. L’ideal seria que els membres dels nostres grups anessin descobrint –si pot ser per ells mateixos, sense donar-los tot fet– en que consisteix això de tenir pau interior. Es tracta d’anar evolucionant de la pau externa, la que tothom entén (però que, val a dir, comença en cadascun) vers la pau en tant que coherència de vida –un aspecte que l’autor de temari esmenta, sobretot referit a la gent gran– i la pau que podríem dir “de l’esperit”. És la pau de la fe, la pau que dona la pregària. Sant Agustí diu en un dels seus escrits que la pregària no és tant demanar coses a Déu –una mica inútil, diu ell, perquè Déu ja sap el que necessitem– com obrir-se vers Déu per a rebre la seva gràcia. Avui en diríem “abaixar les barreres” per tal que Déu se’ns manifesti. Déu –diu Agustí– sempre ens dóna però nosaltres no sempre estem ben disposats per a rebre… Quan assolim aquest grau de comunicació –o, més aviat, de comunió– trobem una gran pau, una pau que només Déu ens pot donar. Llavors podem entendre perquè és tant important la pregària en el cristià. De fet, només cal veure a Jesús pregant –a voltes tota la nit, ens diuen els evangelis–, especialment en els moments importants com abans de l’elecció dels dotze, per exemple… Per això, només que fem possible que les persones dels nostres grups descobrissin la pau que prové de la pregària ja ens podríem donar per satisfets, ja podríem acabar la trobada i tornar cap a casa. Feina feta!

 

Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent de Barcelona
Publicat a Catalunya Cristiana l 12 de Novembre de 2017
 
Sense comentaris

Escriu el teu comentari