CATALUNYA CRISTIANA
21119
single,single-post,postid-21119,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

CATALUNYA CRISTIANA

24 Jul CATALUNYA CRISTIANA

20190707_ Catalunya Cristiana Sant Ignasi de Loiola

CRISTINA KAUFMANN, UNA VIDA DE CONTEMPLACIÓ I PREGARIA

Arribem als final del nostre temari i acabem amb un testimoni colpidor del nostre temps: Cristina Kaufmann. Molts encara la recordem –també un servidor– en l’entrevista que la periodista Mercedes Milá li va fer en la televisió, en aquells temps en que només hi havia dos canals… El Pare Renau en fa referència en aquest capítol. Va ser una entrevista impactant. Recordo molt bé la pau que transmetia aquella monja, una pau que només podia sortir de la pregària, vaig pensar. També recordo una resposta que va donar i que no surt en el temari. En un moment determinat la periodista li va preguntar: “i si en arribar allà dalt s’adona que tot això en que creu no era veritat?” I ella va respondre, amb tota la pau del món: “que me quiten lo bailao…” Genial!. Certament ho és perquè aquest és un dels fonaments del nostre ser cristià. Per la fe “ja estem vivint anticipadament allò que esperem” ens diu l’autor de la Carta als Hebreus i, en el mateix sentit, Sant Pau ens ve a dir que ara vivim en esperança, perquè ja estem “tastant” de forma anticipada realitats de resurrecció…

En la nostra reunió d’animadors varem parlar de la Cristina i de la pregària. Com passava amb el martiri, la vida contemplativa ens costa una mica d’acceptar. No és estrany. El món no acompanya. Així, potser algú ens pot preguntar: “perquè serveix?” o, encara pitjor, algú ens dirà que son vides perdudes, malgastades, o que “viuen del tros”. Però els qui hem fet experiència de pregària sabem que aquesta és bàsica per la nostra vida cristiana. D’altra manera cauríem fàcilment en l’activisme i la productivitat. Això té una gran vigència, sobretot en la pastoral. Quants grups teniu? Quanta gent? se’ns diu sovint però potser la pregunta hauria de ser un altra: “esteu fent el que l’Esperit us demana?” Només la pregària ens pot ajudar a discernir i, des de aquí, actuar en conseqüència. És un lloc de discerniment, personal i comunitari, i ens dona pau. Una pau interior que el món no pot donar.

 

Xavier Moretó Consiliari de Vida Creixent

Publicat a Catalunya Cristiana el diumenge 7 de juliol de 2019

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari