Catalunya Cristiana
20989
single,single-post,postid-20989,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Catalunya Cristiana

11 Abr Catalunya Cristiana

20190330 Catalunya Cristiana

ANTONI GAUDÍ:  ARQUITECTE, CRISTIÀ I SANT

El setè capítol del temari d’enguany ens parla d’un personatge molt nostre: Antoni Gaudí. El P. Renau ens diu d’ell: “Antoni Gaudí ha estat una de les persones més importants del Segle XX, com a artista, com a creient, com a creatiu genial i com a model de senzillesa i modèstia. El seu llegat ha estat sobretot en les seves obres, en especial la gran obra de la Sagrada Família de Barcelona”. Certament Gaudí ens ha deixat un gran testimoni i, com tots sabem, l’Església ha iniciat el procés de canonització. En la reunió d’animadors dels nostres grups de Vida Creixent varem parlar de Gaudí però també –molt especialment– del fet de que l’Església reconegui en algunes persones –com és el cas– les virtuts i la vida fent-los sants. Pot ser una bona ocasió per parlar-ne en els nostres grups. Perquè l’Església “fa” sants?

Els sants son els qui ja estan amb Déu. Molts son anònims, si més no l’Església no els ha reconegut. Però en relació als qui si ho ha fet, ens està enviant un missatge molt clar: ells varen viure entre nosaltres i els seu record i la seva obra –com és el nostre cas– perduren i ens parlen de Déu. Han estat persones que han viscut el seu ser cristià fins a les últimes conseqüències. Així els primers cristians, en morir màrtirs, son reconeguts –com tots els màrtirs– ràpidament per l’Església. Ells han donat la vida com ho feu Jesús. En aquest cas ho tenien tant clar que els primers cristians celebraven les eucaristies sobre les seves tombes. En els altres casos l’Església reconeix tota la vida, l’obra i el testimoni. Sovint es dóna també la circumstància de que son persones senzilles, de fe ferma, i que deixen sempre el protagonisme a Déu, no a ells. La Mare Teresa de Calcuta –ja santa– deia que la seva màxima aspiració era ser un llapis en mans de Déu… D’alguna forma l’Església, en fer-los sants, ens està dient que el seu exemple, les seves vides, han de ser un referent per a nosaltres que encara som en aquest món. Si ells varen viure així també ho podem fer nosaltres…

Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent de Barcelona
Publicat a Catalunya Cristiana el 30 Març de 2019

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari