Butlletí octubre 2017
19863
single,single-post,postid-19863,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Butlletí octubre 2017

07 Oct Butlletí octubre 2017

Butlletí 159

 

 Un poble s’ha aixecat…
 
Aquesta frase forma part d’un cant que el proppassat cap de setmana vàrem cantar en algunes eucaristies, tot coincidint amb l’1 d’octubre, dia del Referèndum. No és que el triés a propòsit (és un dels cants recomanats en el full del CPL de cada diumenge) però la veritat és que s’avé amb tot el que ha passat. De fet alguns em vàreu felicitar per haver-lo triat. L’estrofa sencera fa així:

 

“Un poble s’ha aixecat per cridar justícia,
Un poble s’ha aixecat per viure d’en peus…”

 

El que ha passat aquest cap de setmana i especialment el dia de les votacions, el dia 1, és excepcional, fins i tot podríem dir que històric. Mai s’havien produït uns fets com aquests, no només aquí si no també en cap lloc del món. Com va dir als periodistes el vice-president i conseller d’economia de la Generalitat, Oriol Junqueras (un cristià convençut): “en quina democràcia la policia s’endú urnes i paperetes? En quina democràcia s’intervenen així en els organismes de votació i de govern?” Ha estat un referèndum on la Policia Nacional Espanyola i la Guardia Civil ha actuat amb contundència –per no dir violència– i això ha estat impactant, no només aquí si no arreu del món. Hom està d’acord en que s’han trepitjat els drets humans de les persones i això ens toca directament a nosaltres, els cristians. No oblidem que –com us poso en l’encapçalament del recull d’articles de la Declaració enclosa en aquest mateix full– la Declaració dels Drets Humans és de inspiració cristiana…

 

Els cristians hem de defensar els drets de les persones (dret d’opinió, dret d’associació, dret a la intimitat, dret a la pròpia dignitat) i dels pobles (dret a la cultura, dret a la pròpia llengua, dret a decidir el propi futur) i això està inclòs en els documents de la Doctrina Social de la mateixa Església. Per això no ens ha d’estranyar que 450 mossens haguem signat un manifest pel dret a decidir, que un monjo de Montserrat acabi la seva homilia amb una defensa dels drets humans – amb la seva corresponent denúncia de que no s’estan respectant–, o que els bisbes de les diòcesis catalanes diguessin en el seu moment que “farem el que el poble decideixi”. És perfectament lògic per què està reflectit en els nostres documents socials, mal que per a alguns –també de dins de l’Església– els pugui pesar. Pensem-ho bé: Jesús sempre estava al costat dels més pobres, dels qui veien trepitjats els seus drets, dels febles en front dels poders del seu temps, davant d’aquells que utilitzen la força per què poden.

 

El mateix Junqueres, a una pregunta d’un periodista, va respondre amb la famosa frase del poeta Unamuno: “venceréis, però no convenceréis”. Unamuno va adreçar aquesta frase als qui varen imposar per la força un règim dictatorial i a ell el varen expulsar de la seva càtedra al crit de “viva la muerte!”. Curiosament, per a molts, tot això que ha passat aquest dies té un cert regust de temps passats…
Jo diria que el poble s’ha aixecat i ha dit clarament: ja n’hi ha prou! Volem que se’ns respecti com a poble! ..i hi té tot el dret.

 

Xavier Moretó, rector

 
 

1Comentari
  • Anónimo
    Publicat 23:01h, 24 octubre Responder

    M’ha sorprès veure la reacció de varis llocs per on em moc. No ha estat normal ja que són llocs que han de tindre el seny amorosívol de Crist,,, el Seny de Déu. També m’ha sorprès aquest escrit per part d’un Mossèn. Vindré a la seva Missa.

Escriu el teu comentari