Butlletí novembre 2017
19909
single,single-post,postid-19909,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Butlletí novembre 2017

08 Nov Butlletí novembre 2017

butlleti novembre 2017

Jesús i la Llei (1a part)

En aquests dies, amb tot l’enrenou social i polític que tots estem vivint –i també patint una mica– estan sorgint tota una sèrie de qüestions que fóra bo que penséssim, també pel que fa al nostre ser cristià.

Darrerament, en una entrevista que la periodista Susana Grisó va fer a un mossèn partidari de la independència, la periodista li va preguntar: “vostè, com a bon cristià, serà partidari de complir les lleis, no?” i el mossèn va contestar: “Doncs miri, Jesús, com a bon cristià, va morir per incomplir-les…” És interessant tractar aquest aspecte perquè darrerament s’ha absolutitzat tant el compliment de la llei que oblidem que aquesta està al servei de les persones i no a l’inrevés, que és justament el que denunciava Jesús. La majoria de juristes diuen que les lleis surten del poble i estan al seu servei i, en conseqüència, quan no són justes o trepitgen els drets de les persones, s’haurien de canviar. Jesús va anar en contra de la llei perquè perjudicava a les persones, en aquest cas la Llei jueva, i això el va portar a la mort… Ras i curt, en la seva oposició hi varen veure una amenaça a l’ordre establert –donat que molta gent el seguia– i van decidir matar-lo, fins i tot pel bé del poble! Aquesta va ser la gran excusa: “alliberarem al poble d’un altre fals profeta…” En aquesta controvèrsia que Jesús té amb els fariseus i les autoritats polítiques del seu temps –llavors política i religió era el mateix– , Jesús va atacar durament als qui absolutitzaven la llei, als qui la posaven tant en primer lloc que generaven discriminació i injustícia i, per acabar-ho de adobar, en nom de Déu! Darrerament, he constatat que aquest aspecte, el de la implicació del cristià en el món i contra la injustícia, no es té gaire clar.

Fa poc, una senyora em va dir un dia a la missa de 8 del diumenge (tot venint a combregar…) i, arrel del darrer full i la meva editorial: “nosotros no venimos aquí a hacer política!”. Jo li vaig contestar: “está muy equivocada” però li podia haver dit perfectament: “pues si esto es hacer política, Jesús también la hacía… ” Jesús es va posar sempre de part dels més desfavorits, dels qui veuen trepitjats els seus drets fonamentals, i els va defensar en front dels poders del seu temps. Com us vaig posar en darrera editorial, quan es tracta de Drets Humans, els cristians no podem quedar-nos com si res, no podem escudar-nos en la nostra religió, no podem viure en una bombolla Jesús no ho va fer. Ell va venir a canviar el món…

També he vist que algú –potser la mateixa senyora– ha ratllat la portada del full esmentat en el suro. Aquest cop no ho he tret. Ho he deixat com una mena de “monument a la intolerància”. Tots els qui guixen cartells o els esmenen –com en el seu dia va fer l’espia de Gérminans de la parròquia– mostren una gran intolerància. Vénen a dir: “si no m’agrada a mi, no li ha d’agradar a ningú” i “jo sé el que ens convé. Tinc la veritat…” Una actitud poc tolerant i, de fet, molt poc cristiana… Sant Pau ens diu que no ens hem de sentir mai superiors als altres, és més, que sempre hem de creure que l’altre ens pot ensenyar alguna cosa. Oberts per aprendre, no per criticar i jutjar i, molt menys, per excloure. Els qui van pel món donant lliçons no ho han entès. Precisament, aquests també són objecte de la crítica que fa Jesús. Ell topava cada dia amb aquells que ho saben tot i que es creuen en possessió de la veritat. Avui en diríem “cristians perfectes”, tan perfectes que voldrien imposar-se als altres cristians. Quan Jesús a l’evangeli ens diu que “els qui tenen poc se’ls hi traurà fins i tot allò que tenen” s’està referint a aquests, els qui creuen que tenen però en realitat no tenen res. Paradoxalment, la seva seguretat els exclou…

Però, tornant al tema, quina era l’oposició que Jesús va manifestar en front la Llei? I perquè va emprar paraules tan dures? Més encara: com és que Ell –que va ser educat en la Llei jueva, centre de la seva fe– de cop i volta, s’hi va oposar tant? Si recordeu els qui vàreu venir a Terra Santa, aquesta va ser la pregunta final del viatge… Ho veurem en la 2a part, en el full del mes que ve. Mentrestant anem-hi rumiant…

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari