BUTLLETÍ JUNY 2016
18023
single,single-post,postid-18023,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

BUTLLETÍ JUNY 2016

01 Jun BUTLLETÍ JUNY 2016

Aquesta frase, que segurament heu escoltat més d’un cop, és molt representativa del que és l’Església. Efectivament, podem dir que L’Església és diversa però unida en una mateixa fe. Adonar-se d’aquesta realitat és molt important perquè ens ajuda a entendre i viure el si de la nostra Església, la seva essència, el que li és més propi: acollir en la diversitat i el respecte per les persones. És el que Jesús feia. Sabia proposar però respectant la realitat de cadascú i la gent el seguia perquè volia, lliurement. Pot ajudar també el fet que el Concili Vaticà II defineixi l’Església com a “Misteri de l’Església” (Cf. Lumen Gentium 1) En tant que Misteri, és molt més del que podem veure i entendre. Tanmateix, el mateix Concili també la defineix com a “sagrament universal de salvació” (Cf. Lumen Gentium 8), és a dir, que és un signe visible (sagrament) però que apunta a una realitat que no veiem… Aquestes definicions del Concili ens ajuden a aprofundir en aquesta realitat d’unitat en la diversitat associada a l’Església. Una Església que va més enllà del que veiem –tant pel que fa a persones com a construccions– i a la qual –com és propi a tota realitat de Misteri– només hi podem accedir en la seva comprensió per la fe, ens ajuda a viure i a valorar la seva diversitat i a adonar-nos que aquesta diversitat –lluny de generar inseguretat o por ha de suscitar joia i esperança, perquè és una riquesa.

Darrerament, en la nostra comunitat, hem tingut diversos episodis protagonitzats per persones que no han volgut –o no han sabut entendre aquesta realitat de l’Església “una i diversa” alhora. Retirar i/o pintar cartells que anuncien esdeveniments previstos en les comunitats cristianes no només és una falta de respecte per les persones –i per les comunitats que organitzen els actes– sinó que és també una manca de comprensió de la mateixa Església. Treure un cartell perquè “a mi no m’agrada qui parla” és una actitud intolerant, certament (recordem la famosa dita: “la meva llibertat acaba on comença la llibertat de l’altre”) però també és un acte de manca de comunió. Des dels començaments, l’Església s’ha mostrat diversa (recordem el primer Concili de Jerusalem) però unida en una mateixa fe i acció (en el mateix concili, malgrat la diversitat d’opinions, varen saber arribar a acords que la van fer universal). Val a dir que aquesta realitat també afecta directament als seus ministres. El Codi de Dret Canònic, és a dir, el dret de l’Església, admet la diversitat d’opinions quan, per exemple, reconeix el dret dels mossens a associar-se entre ells si aquest és el seu voler. Anant al tema del qual també alguns han dit respecte a la Independència de Catalunya, val a dir que un grup de mossens de la nostra Diòcesi s’hi ha manifestat públicament favorablement (firmant una carta) i el bisbe no els ha reprès, perquè dins de l’Església també tenen dret a manifestar la seva opinió. En general, tota defensa d’un pensament únic dins de l’Església –tant pel que fa a capellans o laics– demostra una profunda ignorància de la realitat de l’Església i, el que encara és més inquietant, una veritable por a la diversitat. Quan un creu que posseeix la veritat i els altres s’equivoquen, fàcilment es cau en la intolerància i el menyspreu de l’altre i això no és cristià. Tota persona ens pot aportar quelcom, tota persona ha de ser respectada en la seva diversitat i més encara en el si de l’Església. El contrari és propi de persones intolerants i poc cristianes. L’escriptor italià Primo Levi, jueu, supervivent del camp d’Auschwitz, autor de “Si això és un home”, uns dels llibres més importants sobre l’holocaust jueu, ens va deixar la següent frase:

“La intolerància s’inclina cap a la censura, la
censura promou la ignorància i la ignorància
genera violència…”

Primo Levi

Tant de bo tots aprenguem a respectar-nos com un reflex de la nostra fe, de la nostra Església –una i diversa– i de la mateixa comunió Trinitària: Déu Pare, Fill i Esperit Sant.

Xavier Moretó, rector

 

ENLLAÇ AL BUTLLETÍ DE JUNY 2016

 

1Comentari
  • josep anton
    Publicat 09:26h, 09 junio Responder

    La comunitat està formada per un conjunt de persones, amb diferents maneres de pensar, veure i entendre les coses, amb diferents tarannàs, (diversitat) però si que hi ha una cosa que ens uneix ès la Fe en el Crist i per aixó ens reunim tots per celebrar-la en l’Eucaristia, aquí si que coincidim, per tant per sobre de tot ens tenim que respectar i acceptar-nos, sino per que venim?

Escriu el teu comentari