Butlletí 172
20968
single,single-post,postid-20968,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Butlletí 172

08 Abr Butlletí 172

butlleti-172 sant ignasi de loiola

SETMANA SANTA: temps de celebració, de conversió i de resurrecció… i, si cal, de penitència.

Estem a punt de començar una nova Setmana Santa. És un temps privilegiat de celebració a les parròquies. A Sant Ignasi, com sempre, ens hi dedicarem molt a preparar-ho –especialment pel que fa a la litúrgia– per tal que tots puguem celebrar bé la realitat més gran del cristià: el misteri de la mort i resurrecció de Jesús. En aquest mateix full teniu un article de la Beatriu que us ajudarà molt en aquest sentit.

Tanmateix, la Setmana Santa comporta també un mirar-se a un mateix i a la comunitat per tal de veure si estem en la línia que celebrem. No tindria cap sentit –si més no, no seria coherent– que féssim grans i boniques celebracions si no vetlléssim per la translació, per la implicació que el que celebrem ha de tenir en la pròpia vida. Si ho féssim així, cauríem en el mateix error que denunciava Jesús en l’actitud dels fariseus que “diuen i no fan” i que “fan grans donacions, que porten les filactèries ben llargues perquè tothom ho vegi, però descuiden l’atenció als més pobres”. La celebració s’ha de portar a la vida. La nostra professió de fe s’ha de traduir en una manera de fer. El criteri és molt clar: comportar-se com Ell es comportava.

Des de fa un temps que m’arriben notícies que a la parròquia hi ha diversos “sectors”, que “corren” diverses –valgui la redundància– “corrents” d’opinió, especialment pel que fa a la meva, podríem dir, “gestió” de la parròquia. No és que m’inquieti gaire, fins i tot ho trobo normal. Quan fa un temps de permanència d’un mateix rector –jo ja porto nou anys, cap a deu, en aquesta parròquia– és normal que sorgeixin detractors i afavoridors. Fins i tot diria que és sa. En part, per això farem una Assemblea al juny. Volem que tothom pugui dir la seva, de forma constructiva i saludable, i que, si s’escau, es posin objeccions sobre la taula,  també a la meva  “gestió”.  Sempre he pensat  que la pluralitat  és

bona, especialment en el si de l’Església. M’ho heu sentit a dir molts cops, especialment arran de la situació social i política que estem vivint en aquest país: unitat en la diversitat, especialment en el si de l’Església i les comunitats. Tanmateix, una cosa és opinar i un altra contrariar per sistema i inventar-se les coses. Això ja no és tan saludable… A voltes he fet broma amb vosaltres dient: “a la parròquia, quan algú no sap una cosa se la inventa…” però, si ho pensem bé, si això estigues passant, seria més greu del que sembla. És un mal indici que malparlem de l’altre una mica per esport, perquè queda bé o –en el meu cas– per demostrar que és “domina” el tema eclesial. Treure conclusions pròpies –o inventar-se-les– pel sol fet que ara ja no vagi al bisbat o pel temps que porto a la parròquia o pel que passa en parròquies veïnes no és jugar gaire net. Aquesta mena de comentaris fan més mal del que sembla, no per a mi –la veritat, em “rellisca” bastant, malgrat que em sàpiga greu– però si per a la comunitat. St. Ignasi tenia fama de parròquia combativa, reivindicativa i de principis. Li deien “la comunista” per alguna cosa! Em sabria greu que ara se la conegués com “la safareigista”… Com diu el Papa Francesc, el safareig intra-parroquial “mina” les parròquies, és a dir, les “corca” per dins i no m’agrada gens la idea de tenir una parròquia corcada… Potser caldria refer el camí –com el fill petit de la paràbola–, fer una mica de penitència i canviar. Potser seria saludable fer una mica de dejuni de crítiques, judicis i invencions, pel bé propi i el de la comunitat. Fóra tot un detall.

La Setmana Santa ens posa davant el misteri de mort i resurrecció de Jesús per tal que el sapiguem reproduir en nosaltres, que el visquem en la vida. “El cristià ha de morir i ressuscitar constantment” ens diu St. Pau. Aquest és el motor de la conversió. I si veiem que en algun aspecte no anem del tot “a l’hora” hem de penedir-nos i canviar. Així esdevindrem millors cristians i millors persones.

Xavier Moretó, rector

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari