Butlletí 163
20174
single,single-post,postid-20174,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Butlletí 163

28 Feb Butlletí 163

butlleti sant ignansi de loiola 163

Any nou, vida nova? (2a part)

En començar la 2a part d’aquesta editorial em trobo amb l’agradable sorpresa que, finalment, els nostres bisbes han parlat! Us poso el seu comunicat en aquest mateix full. Encara que estem en temps de Quaresma, no puc estar-me de dir un Al·leluia! El que diuen està molt bé i és valent. Certament ningú no entén aquesta presó preventiva tan dura i injusta. Podríem perfectament aplicar la cita d’Isaïes que hem llegit aquest dies: “el dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament…” (Is 58, 6) També és encertat dir que aquest és un conflicte polític i que la solució ha de ser política, no judicial ni repressiva. Molt bé! Tanmateix, he trobat a faltar “alguna paraula més”, i no sóc l’únic…

Després de tot el que ha passat –i el que està passant– crec que els nostres bisbes haurien de dir alguna cosa més, sobretot després de la violència, totalment desproporcionada, de l’1 d’octubre i de la intervenció il·legal de les nostres institucions. Estem tocant els Drets Humans! Montserrat si ho ha fet, també molt recentment, i ha tingut una reacció molt favorable. Per tant, Srs. Bisbes, encara hi sou a temps! A moltes persones grans tot això us ha recordat “temps passats”… I no n’hi a prou d’apel·lar a la pregària i el diàleg –que estan molt bé–, sinó que en aquest cas cal dir quelcom més. Cal una paraula de denúncia, a l’estil dels profetes –dels quals ens agrada tant de parlar– i no hi ha estat. Els profetes no s’estaven de parlar, malgrat que això els comportés persecució i mort… No podien estar-se de fer-ho! I és que parlaven en nom de Déu. Com diu el salmista: “he provat de callar davant l’injust i no he pogut. He callat inútilment…” (Salm 39) Els profetes no són endevinaires a l’estil dels qui parlen del futur a la tele. Eren –i són– homes i dones de Déu, que sovint denunciaven –i segueixen denunciant– la injustícia i l’opressió, quasi sempre provinents dels qui tenen la força. El bisbe Casaldàliga –per posar un exemple, ara que ha fet 90 anys– és un profeta del nostre temps, que denuncia l’opressió de les empreses de la fusta del Brasil que estan literalment exterminant als indígenes del Mato Grosso… i que ha estat amenaçat de mort en diverses ocasions. I així d’altres com Ellacuria i companys d’El Salvador, Óscar Romero, també bisbe, i tants d’altres. Recentment m’ha arribat la notícia que un bisbe de Veneçuela ha estat empresonat per una homilia contra el govern, en defensa dels drets i llibertats del poble… Un altra profeta del nostre temps.

També he trobat a faltar alguna reacció dels nostres pastors davant les declaracions d’alguns bisbes d’Espanya que afirmaven que “votar independència és de mal cristià” o que “la unitat de la nació és una qüestió de fe”. És molt greu que un bisbe digui això per la senzilla raó que va en contra de la mateixa doctrina de l’Església… (veure nota * al final d’aquest article) i si ho han dit per raons polítiques –no m’entra que sigui per ignorància– encara pitjor. Com diuen els castellans, “para muestra, un botón”: l’adhesió “en bloque” de la CEE a l’aplicació del 155. Aquest “aliar-se amb el poder”, sobretot quan aquest és repressor i violent, quan no respecta la llibertat i els drets de les persones i els pobles, em recorda molt a temps passats, tot i que jo no els vaig viure però sí que els he estudiat. Personalment, quan l’Església va “del bracet” dels qui tenen la força i l’apliquen contra la gent se’m posen els pèls de punta! I com també diuen els espanyols: “así nos luce el pelo”

Us he de confessar que aquell dia, l’1 d’octubre, vaig trobar admirable com la gent va sortir a defensar el seu dret a votar. Ho va fer amb el que tenia: la presència, la pau, les mans enlaire, els somriures… Es llevaren de bon matí –jo també ho vaig fer–, s’inventaven activitats per evitar el tancament dels col·legis, estaven pels més grans… Li deien “la revolució dels somriures” fins que la Policia i la Guàrdia Civil varen començar a estomacar-los… i anaven per per ells, no per les urnes! Se la van jugar pels seus drets i per les seves idees! Defensaven la seva llibertat. Veure aquest espectacle em va provocar dues sensacions: la d’estar vivint un moment històric i també una certa enveja. Qui de nosaltres seria capaç de defensar  la nostra  fe i les  nostres idees  d’aquesta  manera? Em va recordar als primers cristians, aquests que tant ens agrada d’evocar en els dies de Pasqua. Recordo –també dels meus temps de la Facultat– que alguns professors em deien que aquest va ser el temps més autèntic de l’Església, el de les persecucions. Després es va pactar amb el poder –la conversió de l’Imperi Romà– i tot es va fer malbé: l’Església va començar a anar associada al poder… Alguns estudiosos diuen que ara és el temps de recuperar una mica la nostra llibertat en front del poder polític, el que anomenen “segon gir copernicà”. El primer va ser la conversió de l’Imperi… L’expressió gir copernicà es refereix a Copèrnic, que va situar el sol en el centre en lloc de la terra –com es creia fins aleshores– i ha passat a ser popularment sinònim de canvi radical en qualsevol àmbit. Curiosament, l’operació policial dels “piolets” per requisar les urnes als col·legis es deia “Operación Copérnico”. Quines coses…

Any nou, vida nova. Crec que els cristians sempre ho hauríem de poder dir, malgrat els problemes i tensions que ens envolten. La nostra esperança ens mou. “Convertiu-vos, el Regne de Déu és a prop” ens diu Jesús. Sempre hem d’estar a punt d’acollir la novetat que ens ve de Déu. Ja sabeu la frase de l’Apocalipsi que m’heu sentit tants cops: “Jo faig que tot sigui nou” (Ap 21, 5) I els cristians responen: “Maranatà” és a dir, “veniu Senyor Jesús” (Ap 22, 20)

Ah, i Bona pasqua!

Xavier Moretó, rector

(*)El núm. 157 del Compendi de Doctrina Social de l’Església afirma que “La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a l’autodeterminació.”

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari