Butlleti febrer 2017. Convertiu-vos: el Regne de Déu és a prop!
19032
single,single-post,postid-19032,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Butlletí febrer 2017

31 Ene Butlletí febrer 2017

butlleti febrer

Convertiu-vos: el Regne de Déu és a prop!
Aquest crit que Jesús fa a l’inici de la seva predicació ens situa en un temps nou. Passat el Nadal, entrem en un temps que litúrgicament en diem ordinari però que d’ordinari –en el sentit de normal– no en té res. Més aviat, a jutjar pel que escoltem en les escriptures, n’hauríem de dir “extraordinari”. Jesús ens mostra, amb paraules i amb fets, la presència d’un nou ordre, el que Ell anomenava el Regne de Déu. El Regne del que parlava Jesús ens remet a un món nou, un món de justícia i de pau, un món de gràcia i de perdó, un món de misericòrdia i de joia, que no es queda en les normes i les lleis, per molt convenients i justes que siguin. Ens diu Pau que “…el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig que venen de l’Esperit…” (Rm 17, 14) És un missatge molt gran i val la pena comunicar-lo, més encara, patir-lo perquè hi ha molta gent que no el coneix ni el viu… i això ens toca a tots. Ja han passat els temps del que en podríem dir “cristianisme passiu”, és a dir, el cristianisme d’aquell o aquella que va a missa per complir, per quedar satisfets d’haver complert amb el precepte, del qui es sent “bona persona” pel fet d’assistir a l’eucaristia i no ho tradueix en un estil de viure, en mostrar un tarannà de vida en el món i, encara menys, de parlar-ne, de donar-lo a conèixer. Com us he dit sovint en les meves homilies, lluny de quedar “satisfets” potser hauríem de quedar-nos una mica “intranquils” després de cada eucaristia, fins i tot neguitosos perquè n’hi ha tants que no coneixen, que no viuen el goig, l’esperança, la joia de la fe i aquesta és una tasca de tots els laics, no només de sacerdots i religiosos/ses. Com també ens diu Sant Pau: “No és bo que estigueu tan satisfets de vosaltres mateixos!” (1Co 5, 6) I és que quan els mossens diem al final de la missa: “aneu-vos-en en pau” no estem animant a descansar i dormir, si no tot el contrari: estem enviant als assistents a testimoniar. És com si diguéssim als presents: “això que acabeu de celebrar, en sortir d’aquí, aneu a anunciar-ho a tothom!” Aquest era el neguit, fins i tot la urgència dels deixebles el dia de Pentecosta. L’experiència va ser tan gran, tan “real”, tan comunitària, que no van poder-se aguantar i, jugant-se la vida, varen sortir fora a anunciar: ha ressuscitat! De fet, una de les fórmules de comiat que els mossens tenim a la nostra disposició –i que està en el missal– és: “aneu i anuncieu a tothom l’alegria del Senyor ressuscitat!”. La diem per Pasqua però, de fet, la podríem dir al final de cada eucaristia. L’ambient ens és contrari i el testimoni de la fe té dificultats, amb burles, fins i tot de part de la mateixa família. També de Jesús se’n varen riure quan anunciava el Regne, però ni ell ni els deixebles es varen fer enrere. Ja ens ho va dir el mateix Jesús: benaurats quan us facin burla perquè això vol dir que l’Esperit és en vosaltres…

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari